Maria Rodés porta el seu 'Sueño triangular' a la plaça Reial

Mai s'havia sotmès a aquesta experiència. "És la primera vegada que tocaré en condicions així. Sé que em vindrà a veure gent que ni em coneix, que estaran parlant i prenent una cervesa (aquesta és la gràcia d'una festa major), i també que això em permetrà accedir a un nou públic", explica la cantautoraMaria Rodés sobre la seva cita programada pelBAM avui diumenge a la plaça Reial (21.30 hores). L'artista barcelonina va ser rebuda pels crítics amb el seu disc de debut en solitari ('Una forma de hablar') com "un dels talents més singulars, amb ressons de Feist i de Christina Rosenvinge". I ara desembarcarà amb 'Sueño triangular', també editat per BCore.

Aquesta tímida "per naturalesa" diu que les seves recents actuacions a Mèxic li han fet guanyar confiança. "Allà no depenia tant de ser o no una possible moda, i comprovar que les meves cançons agradaven m'ha ajudat a estar més segura", admet. El títol de 'Sueño triangular' està inspirat en un text dePessoa(de 'Libro del desasosiego'), que li va com l'anell al dit. "Havien crescut els intervals entre les coses, i els sons, més espaiats d'una manera nova, es produïen inconnexament. Quan se sentien, acabaven de sobte, com tallats", diu l'escrit de l'autor portuguès.

Enaquestnou compacte, Rodés investiga ijuga amb els sons al seu gust. És un disc "basat en els somnis", que en peces com 'Cae lo que el fuego fue' és especialment evident. "I he intentat explorar més la meva part de compositora de música i crear un paisatge més oníric", subratlla, en la manera en què ha estructurat l'àlbum. "Aquesta imprevisibilitat dels somnis està també representada en el disc en general. I això del títol de Pessoa ve per la meva voluntat d'intentar donar una forma al somni".

Rodés explica que va ser una "crisi creativa" la que la va portar a interessar-se "per l'inconscient". "Un món que de seguida em va fascinar. Vaig començar a escriure tot el que havia somiat, pràctica que recomano. Quan després pots llegir-ho amb perspectiva, t'adones que no deixa de ser una biografia surrealista".

Dues peces en català

Rodés (Barcelona, 1986) ha incorporat per primera vegada lletres en català. "Fins ara sempre havia compost en castellà perquè és la meva llengua materna, però des de fa anys visc a Barcelona i la meva relació amb el català és més pròxima", assegura. En el llançament anterior, es va escriure que sonava "a bedroom folk: una noia a la seva habitació amb una guitarra i les seves joguines, els seus trastos pseudoinfantils". "I és que realment aquestes cançons les vaig compondre al meu llit --recorda--. I damunt de les joguines... potser ho deien per l'aire naïf del disc, tot i que encara era més evident a les maquetes", puntualitza.

Notícies relacionades

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Antonio Orozco: "Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible"

Una de les lletres que descriu més bé la seva filosofia és'Haz lo que te dé la gana' ("la tiranía de los debería no me deja respirar", canta). "A part dels somnis, aquesta temàtica de ser tu mateix sense pensar en el que diguin els altres també és molt important. Per això no vaig voler buscar un productor (per a l'anterior va reclutar Ricky Falkner), i persegueixo el meu propi llenguatge. Crec que és important dir el que un pensa, fer el que un creu que ha de fer, encara que el teu discurs sigui fràgil; encara que sent sincer mostris la teva debilitat, perquè no deixa de ser una manera d'autoafirmar-se", filosofa.

I també en aquest sentit destaca el tema amb què tanca el compacte, 'Mírate' ("Mírate, a tu edad, sin saber qué hacer / ¿Cuándo te pondrás a trabajar en algo normal com los demás?"). Una al·lusió a la seva mare, metge de professió. "Tot i que jo mateixa a vegades, quan m'agafa per ser més poruga i previsora, també em pregunto quan començaré a tenir una estabilitat econòmica", admet entre rialles. "Però recordo que la lletra acaba amb aquesta frase repetida: 'Yo soy un koala de Australia', una manera de dir: deixeu-me en pau.