Follett se'n va a la guerra

Elsbest-sellersque han d'animar els lectors i salvar editors i llibreters d'un segon semestre negre van arribant l'un darrere l'altre a les llibreries. Avui li toca el torn a un pes pesant: el segon volum de la trilogiaCenturyde Ken Follett. Aquesta ve-gadaL'hivern del món(Rosa dels Vents / Plaza & Janés) segueix les peripècies, del 1933 al 1949, de les cinc famílies (russa, gal·lesa, anglesa, alemanya i nord-americana) amb les quals l'autor britànic va començar a explicar aLa caiguda dels gegantsla història d'Europa al segle XX. Aquesta vegada, amb l'assessorament històric del britànic Richard Overy.

Si la primera guerra mundial va ser l'eix al voltant del qual girava la primera entrega, aquesta vegada es tracta del terror estalinista, l'ascens del nazisme, la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial i l'inici de la guerra freda amb el bloqueig de Berlín i el desenvolupament de la bomba atòmica pels soviètics. Follett, adscrit a l'ala més moderada del laborisme britànic, converteix la seva saga historicofamiliar en una denúncia dels totalitarismes. Un plantejament que un dels seus personatges resumeix així: «Si he après alguna cosa a Espanya és que hem de combatre els comunistes tant com els feixistes. Són perversos, els uns i els altres».

LA GUERRA CIVIL, SEGONS FOLLETT / Per recolzar el llançament del llibre a Espanya, Follett, la gira del qual no farà escala a Madrid fins d'aquí un mes (ni falta que li fa a un autor

amb un nom que ven sol; un milió d'exemplars d'Els pilars de la Terra,per exemple), n'ha filmat diverses escenes promocionals a Belchite. De fet, la guerra civil espanyola té una breu aparició a l'obra, un apartat de 24 pàgines. En aquest episodi es creuen dos membres de les famílies que protagonitzen la saga múltiple: l'un, rus, enviat com a membre dels serveis secrets a detenir un espia alemany infiltrat a les Brigades Internacionals. L'altre, anglès, allistat en les files dels voluntaris que van recolzar els republicans. Una actuació criminal d'un enviat militar soviètic serveix per il·lustrar els lúgubres mètodes de l'estalinisme i la decepció de molts militants d'esquerres. La denúncia de l'estalinisme porta Follett a incloure algunes opinions que tendeixen a la simplificació i que són, si més no, discutibles.

En un moment donat qualifica l'anarquisme com «una forma alegrement radical del comunisme», que havia imposat a Barcelona «un meravellós ambient d'alliberament i companyerisme» que els russos «odiaven».

El xoc del brigadista anglès amb un agent de l'NKVD i un assessor militar russos l'acaba portant a aquesta conclusió: «Els feixistes estan guanyant. I la culpa és sobretot dels comunistes, que estan més interessats a combatre els altres grups d'esquerres».

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat