El crim ocult

Magnífic, és el que cal dir:Hivern àrtic, últim llibre traduït de l'escriptor islandès Arnaldur Indridason (Reykjavik, 1961), és unthriller captivador i -alhora- espantós, una novel·la emocionant on el crim és el centre del relat però que giravolta sobre milers de detalls, pàgines viscudes i realitats amagades dins de les consciències dels personatges, detectius i sospitosos. Un llibre impecable que se sustenta en el trist homicidi d'un nen (allà on tot és silenci, al suburbi) i en quatre universos: l'univers de la gran solitud urbana, el dels amors fracassats, del passat que retorna per turmentar-nos i dels morts que mai reposen. Indridason és un narrador pulcre, iHivern àrticun thriller de maduresa constructiva.

Però el conjunt està farcit de curiositats. Primera: com molts nòrdics, els islandesos parlen de tu entre desconeguts, prescindeixen dels cognoms i viuen en un país sense llengua oficial. La seva vida es fonamenta en la confiança (l'autor ho referia així a la periodista argentina Alejandra Rey) i la base de les seves novel·les s'inicia aquí, quan la confiança es trenca, sobretot quan és dins de la llar: és aquest el crim ocult, el més difícil d'investigar.

Curiositat segona: la distància també importa, i Islàndia viu en un món apart. La seva literatura policíaca és escandinava -capital, Estocolm- però el trajecte entre ambdues ciutats és de més de 2.000 km; com de Barcelona a Kíev, a Ucraïna: lluny. Aquest aïllament i la baixa densitat (menys població que Ciutat de Mallorca en una superfície com Catalunya, Aragó i el País Valencià junts) fan que hi hagi poc crim i poca tradició dethriller. Però l'autor ho compensa amb molts llibres, dotze de la saga del nostre detectiu preferit, Erlendur (l'actual és el setè, amb encara set més per traduir), on la geografia de l'illa esdevé un protagonista, el passat del detectiu una constant i la meticulositat de la seva investigació una necessitat: els elements de la quotidianitat i els indicis (els prejudicis racials, la importació de dones asiàtiques, el racisme evident i subjacent, els depredadors sexuals, etc.) cal esbrinar-los abans que el vent no els esvaeixi. Indridason és l'autor que més recorda Henning Mankell.

3HIVERN ÀRTIC

INVIERNO ÁRTICO

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Arnaldur Indridason

Trad. Maria Llopis / Enrique Bernárdez. La Magrana / RBA /. 349 / 340 p. 19 €