¡A l'abordatge!

Fer un cop d'ull a les pel·lícules que avui s'incorporen a la cartellera ens permet diluir la línia que separa el cine d'autor del comercial, elhigh artde l'entreteniment popular, el que és madur del que és infantil, el que és intel·lectual del que és físic. Fixem-nos per començar enPirates! Si diem que es tracta d'una comèdia de dibuixos que parodia el cine de pirates probablement pensareu en multicines, crispetes i nens cridaners. I no és que no sigui això, és que és molt més. Es tracta de la nova creació d'Aardman, el mateix estudi d'animació que, modelant argila, va donar a llum excèntriques meravelles com els curts deWallace & GromitoChicken run (2000).Pirates! és la primera de les seves produccionsstop motionrodada en format digital i en 3D i això, per a molts puristes, deu ser un sacrilegi similar al que Bob Dylan va cometre a l'agafar la guitarra elèctrica. No obstant, per un costat, els personatges del film segueixen sent pura artesania, tant que s'hi poden apreciar les empremtes dactilars dels seus creadors. Per un altre, gràcies al 3D aquestes figures surten escopides lleugerament de la pantalla, com si ens oferissin l'oportunitat d'agafar-les i recordar així els nostres plaers de la infància, quan la plastilina Jovi se'ns quedava incrustada a les ungles o fabricàvem cendrers de fang deformes pel dia del pare.

Encara s'ha de retrocedir més en el passat per recordarLos tres chiflados, grup còmic nord-americà que, entre el 1922 i el 1970, va protagonitzar uns 200 curtmetratges que, en essència, eren una col·lecció de darreres apallissats, caps garrotejats al compàs de metàl·lics efectes de so, i membres recargolats de formes que desafiaven l'anatomia humana. Per entendre'ns, el trio era la versió gruixuda dels germans Marx, el sector poc refinat de l'slapstick. Si haguessin existit en els nostres dies, els germans Peter i Bobby Farrelly -la idiotesa no té secrets per a ells- els haurien contractat per protagonitzar una pel·lícula tituladaDos ximples molt ximples. En canvi s'han passat 12 anys treballant enLos tres chiflados-durant un temps l'havien de protagonitzar Jim Carrey, Benicio Del Toro i Sean Penn-, un homenatge tan personal per a ells com per a Mel Gibson ho va serLa pasión de Cristoi que, a la seva manera, és pur cine d'autor,El árbol de la vida de la comèdia física.

Notícies relacionades

Física i metafísica de Marco Mezquida

El drama televisat d’Adrián Rodríguez

FAMA DE DEMENT / Parlem ara de Takashi Miike, cineasta nipó que, en tot just 15 anys, ha dirigit més de 50 pel·lícules que li han proporcionat fama de dement, i amb raó: a Ichi the killer (2001), ens va mostrar un home partit en dues meitats simètriques; a Dead or alive (1999) una noia moria ofegada en una piscina de caca, i a Fudoh (1996) una col·legiala disparava dards des de dins de les calces. Amb un historial d'aquest nivell, ningú s'esperava que, el 2010, Miike estrenés 13 asesinos, aventura samurai clàssica que connectava amb una de les grans tradicions del cine japonès i que va tenir continuació amb Hara-Kiri: muerte de un samurai, des d'avui a les pantalles dels nostres cines. Mentre medita sobre el drama dels guerrers a l'atur mirant de preservar la seva dignitat en el pacífic Japó del segle XVII, la nova pel·lícula segueix aquesta mateixa línia de sobrietat i elegància. ¿Pot ser que ara Miike aspiri per fi a certa respectabilitat? ¡I ara! Just abans de completar Hara-Kiri va dirigir Zebraman 2, desbarrada fantasia de superherois, i Ninja Kids, protagonitzada per, això mateix, nens ninja.

Finalment,Quiero ser italiano és la història d'un home magribí que, amb la finalitat d'obrir-se camí a França, fingeix dir-se Dino Fabrizzi i procedir del país dels raviolis. És, doncs, una comedieta d'embolics, però que reflexiona sobre el fracàs del país veí per assimilar la població musulmana procedent del nord de l'Àfrica. Que el Front Nacional, partit d'extrema dreta fundat per Jean-Marie Le Pen -el mateix que al seu dia va afirmar: «Vaig comprar una vila al camp perquè els meus fills, que viuen al districte 15è (un barri de París), puguin veure vaques en lloc d'àrabs»- obtingués dos escons a l'Assemblea Nacional fa un parell de mesos demostra fins a quin punt el guió de la pel·lícula és un tema candent.