Natural, bo i sense bombolles

La mateixa marca de refrescos que ha fitxat Russian Red i Maldita Nerea per a una campanya publicitària amb el lemaHay que ser muy bueno para ser naturalpotser també l'hi hauria de proposar a José Luis Perales. A més del cognom fruiter, dimarts passat va tornar a demostrar que en naturalitat no el guanya ningú amb un repertori més que bo. I que és una figura escènica sense bombolles. Ni mitja. I això té els seus adeptes, com ho demostra l'esplèndid moment que viu actualment.

El Perales de sempre omple avui més que mai. O almenys, més que en les dues últimes dècades. Les entrades es van esgotar tan aviat que tornarà al Palau de la Música el dia 26 de setembre.

Notícies relacionades

Àngels Margarit: «A la nova directora del Mercat li recomano molta paciència»

Cara i creu

Bé, el Perales de sempre pel que fa a ell, però, seguint la línia empresa fa uns anys, va apostar per una instrumentació més orgànica i intimista amb una banda de set músics dirigida per l'excepcional pianista cubà IvánMelón Lewis. I hi havia una altra novetat acabada de sortir del forn. Després de sis anys sense disc nou (i que ja havia arribat després de sis anys de sequera), ha publicatCalle Soledad. Un carrer molt transitat, veient l'èxit de la seva acollida.

NO TAN TRIST / Va alternar sis peces noves amb els seus monumentals clàssics i va picotejar en l'obra que va escriure per a altres artistes ambLe llamaban loca (Mocedades) iPor qué te vas (Jeanette). El públic va riure còmplice quan, aHoy me acordé de ti, en lloc de «los niños correteando por mi casa» va dir «los nietos». Va ironitzar també sobre la seva fama de trist, negant-la i culpant de la melancolia que desprenen les seves cançons el seu costum de compondre a la tardor. I va brodar la millor de la seva última collita, titulada, per cert,El invierno.