La 'quinta del Cobi', al poder

El futbol espanyol també va tenir la seva gran festa a Barcelona-92. Els joves jugadors de la selecció olímpica no només van conquistar la medalla d'or, sinó que han obert amb el seu èxit una gran esperança sobre el futur de l'equip absolut. La generació que es va coronar al Camp Nou, a la qual comencen a anomenar la quinta del Cobi, sembla garantir la renovació que necessiten els grans, marcats pels seus últims fracassos i per la pèssima imatge de les recents competicions.

El president de la federació, Ángel Villar, els ho va dir a tots com a brindis en el sopar de celebració posterior a la final: “Gràcies per aquest triomf, perquè heu fet vibrar milers de persones”. L'actuació de l'equip, a més de la brillantor de les medalles, quedarà per a la posteritat, com els gols decisius de Kiko, el geni de Ferrer --no es va separar d'una senyera durant el sopar--, la maduresa creativa de Guardiola o el lideratge de l'indio --li agrada que li diguin així, com als seguidors de l'Atlètic-- Solozábal.

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

Van guanyar la final per tenacitat perquè quan van anar al descans perdent per 0-1 “estàvem morts de cansament” segons van admetre després. Es van sobreposar al bon joc dels polonesos, al càstig de la temperatura --”no fa calor, això és psicològic”, cantaven després, amb una copa de cava a la mà-- i van aprofitar l'empenta d'un Camp Nou de paisatge inèdit: 95.000 persones entregades a la selecció espanyola, la màxima assistència registrada en aquests Jocs.

“Ha nascut un bebè i ara se l'ha de cuidar perquè creixi”, va dir Rafael Cortés Elvira com a síntesi de la victòria. La quinta del Cobi ha emergit sobtadament amb una medalla d'or sota el braç, el millor estímul amb què podria haver-se trobat l'esport més popular del país.