idees

'Intelijencia' i dignitat

1
Es llegeix en minuts
ENRIQUE DE HÉRIZ

Com tot autònom com cal, tinc més amos que dits a les mans. Els meus ingressos no procedeixen d'una sola font més o menys cabalosa, sinó de diverses fonts, petites emanacions que, sumades, em permeten portar una vida modesta, però molt més que digna. És la que vaig escollir, no acostumo a queixar-me i no ho faré ara. Aquesta última temporada, cada un d'aquests amos s'ha posat en contacte amb mi per anunciar-me que es disposava a rebaixar-me el sou. Els més pròxims, els que en certa mesura, tot i ser els meus pagadors, comparteixen també els meus esforços, m'han mirat als ulls, s'han empassat saliva, m'han explicat els seus números i m'han dit: «Les coses són així,Enrique».A d'altres ni tan sols els conec personalment: són gestors d'empreses per a les quals col·laboro, però no ens hem vist mai les cares. Aquests m'han enviat una carta, o unmail,amb el text més educat i digne que han estat capaços de compondre. En conseqüència, avui escric, tradueixo, opino i dono classes per bastants menys diners que fa només un any. Em preocupa, encara que més pels meus fills que per mi. Però no m'indigna. He viscut immers en la lògica empresarial tant de temps que, quan em toca ser-ne víctima, serro les dents, faig doble esforç i confio que arribin temps millors. O no. En qualsevol cas em consola, o fins i tot em reconforta, veure que més enllà d'una proximitat més gran o més petita, sense cap pretensió d'edulcorar el missatge, tots els meus amos han fet servir les paraules per al que realment serveixen: per dir les coses amb la claredat més gran possible. Al fer-ho, aporten una valuosa dosi de dignitat al llenguatge, però també a si mateixos i fins i tot pot ser que a la meva empobrida consciència. Confirmen que, en contra del que s'acostuma a creure, les crisis no necessàriament fan aflorar l'ésser mesquí que portem a dins. En canvi sento el discurs de jutges i governants, els verdaders amos, sento la seva xerrameca acovardida i penso que es mereixen un càstig diví: una pissarra infinita on haurien d'escriure milions de vegades el vers deJuan Ramón:«¡Intelijencia, dame el nombre exacto de las cosas!».