50 anys després de Fuster

El maig del 1962, Joan Fuster va publicar quatre llibres, entre els quals la guiaEl País Valenciano (Destino), l'assaigNosaltres els valencians(Edicions 62) iQüestió de noms,en què defensava l'expressió Països Catalans. El segon va definir el nacionalisme valencià d'esquerres i, per rebuig, la seva nèmesiblavera, i va marcar el naixement de la que seria la principal editorial en llengua catalana. Però va ser el primer el que va tenir un impacte immediat més important i li va valer a l'autor els primers atacs de la premsa valenciana (i la incineració de la seva efígie a les falles de l'any 1963). Mig segle després, l'escriptor Joan Gari i el fotògraf Joan Antoni Vicens han reconstruït aquell viatge aViatge pel meu país. En el camí de Joan Fuster, 50 anys després (Tres i Quatre).

«Era l'únic que realment va arribar a la gent llavors, perquè era escrit en castellà i publicat per una gran editorial», explica Garí. Curiosament, les tesis catalanistes de Fuster eren clares, però l'escàndol va esclatar pels seus comentaris sobre costums locals, les falles, com la comparació entre pirotècnia i les bandes de música o l'ús de rosegadors en algunes paelles en temps de carestia. «El que no li van perdonar va ser la ironia; el nivell del debat va ser d'allò més baix», comenta l'escriptor, que reivindica l'oblidatEl País Valencianocom «una delícia literària i sensual» que ha volgut reconstruir seguint les mateixes rutes definides per Joan Fuster, fotografiades per Vicent com fa 50 anys ho va fer el fotògraf Ramon Dimas. ¿Quines diferències ha trobat recorrent aquests mateixos camins? «Fuster vaticinava que en 50 o 100 anys les peculiaritats locals desapareixerien: resulta que el país s'ha modernitzat però no ha canviat la seva mentalitat tradicionalista», destaca Garí. Es podria esperar una denúncia de la salvatge destrucció del territori. «Només en part; seria injust que ens quedéssim només amb Marina d'Or».

EL LLEGAT D'UN LLIBRE / Però tornem aNosaltres els valencians.¿Què en queda 50 anys després, en aquests moments de ruïna? El que és clar, va exposar Antoni Furió al simposi que es va celebrar fa unes setmanes a la Universitat de Barcelona, és que «va canviar la manera de veure's i representar-se els valencians», i que va tenir «un gran impacte intel·lectual sobre les noves generacions d'universitaris valencians»·. I que el seu objectiu -«una indagació de les debilitats i anomalies dels valencians» que havien creat una «societat desarmada i subalterna», explica Furió- torna a sonar inquietantment actual. «Mediocritat de la classe dirigent», «falta d'una verdadera industrialització...», desviació dels capitals cap a la compra de sòl (llavors, agrari), falta de projecte de futur, necessitat d'un projecte compartit amb Catalunya... «Nosaltres els valencianscontinua sent un llibre fecund i ple de suggeriments, sorprenentment actual en els seus plantejaments», diu Furió.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

«La filosofia continua plenament vigent -coincideix l'editor Eliseu Climent-. Hem de recuperar aquell discurs d'articulació, posat al dia, perquè és l'única filosofia vàlida de futur. Perquè separats ja veiem com ens ha anat».

Del llibre definitori de Fuster només s'ha fet una reedició a Labutxaca que incorpora la nota de la censura del moment. I ha estat objecte d'una exposició de la Universitat de València que havia de recalar a Barcelona però de la qual encara no hi ha notícies. La novetat vindrà amb l'edició crítica que s'inclourà, l'any que ve, al quart volum de les obres completes. Encara que la gran notícia editorial del que havia de ser l'any Fuster va ser, a principis d'any, l'edició del segon i tercer volums, amb l'obra assagística dispersa, sobretot, en premsa.