Reivindicatius i solidaris

Un públic divers va omplir ahir el Palau Sant Jordi. Cadascú tenia la seva història, motius diversos per anar a disfrutar de cançons i d'artistes que van retratar la banda sonora d'un temps i d'un país. Un esdeveniment difícil de repetir.

Una parella de Sant Cugat va ser la primera que va ocupar el seu seient.«El nostre principal objectiu és contribuir a la lluita contra la sida, el segon, veure Lluís Llach perquè compartim la mateixa lluita. Espero que aquesta nit sigui una gran manifestació reivindicativa de Catalunya, que sabem organitzar-nos i tirar endavant»,va afirmar el Baltasar. Anava acompanyat de la seva dona i esperava l'arribada del seu fill, la seva cunyada, el seu nét de 7 anys i el seu consogre de 75, el més jove i el més gran del grup. Molts van viure el concert en família. Just al davant de l'escenari però a l'altra punta, molt lluny, hi havia la família Borja i la família Gil, procedents de Calella. Havien comprat les entrades ahir, just abans que s'esgotessin.«Qui ens ha portat aquí és la Mireia, la meva filla»,explicava la mare. «Ens agraden totes les cançons del repertori ¿no veus que hi vivim, amb aquestes cançons?», afegia.«Cada un té la seva preferida», apuntava l'àvia Rosa, de 79 anys, encantada d'assistir a la festa. De les dues representants de la família Gil, la més jove, la Queralt, duia, orgullosa, una bandera estelada. Hi havia bastantes banderes independentistes al recinte.

«El cartell és boníssim i la causa també»,va destacar una noia que anava amb els seus oncles. Ell de Còrdova i fan de Gossos i Gerard Quintana, i ella, catalana, entregada a Llach.«Venim per sentir cançons de la nostra època»,deia una parella de Vilafranca del Penedès, que duien entrades obsequi dels seus fills.«Tinc ganes de veure'ls a tots però especialment Llach, que no és tan fàcil. I també Sisa i Marina Rossell». Llach era el preferit entre la gent gran. Els gustos estaven més repartits entre el públic jove, que tant citava Els Amics de les Arts, com Sopa de Cabra, Mishima i Teràpia de Shock.

«És un concert únic que reuneix tants cantautors catalans i, a més a més, és per una bona causa», va resumir una dona de Valls.«El que és bo és que amb tants artistes s'abra-ça una època molt gran de la cançó catalana i d'estils molt diversos. Un concert així és únic»,va afegir la Mercè, una informàtica que havia vingut amb la seva família des de Mataró.«La presència de Guardiola és un plus».

Notícies relacionades

El cant contra la sida omple el Sant Jordi

Cançons i més

La Nastya, una nena molt espavilada de 10 anys, va explicar que era al Palau«perquè a la mama li agrada Guardiola i volia veure'l en directe». «Les meves cançons favorites són Boig per tu i les de Sopa de Cabra»,va afegir la nena. El seu pare confessava que, a part del vessant musical, n'hi havia un altre de sentimental.«El meu cosí Xavier va morir de sida». «¿Ah sí?»,es va estranyar la seva filla. El concert també va aconseguir, doncs, donar visibilitat a la malaltia.

Diuen que la música cura, que les emocions positives que transmet ajuden a enfrontar-se als moments difícils. Hi ha moltes teories sobre això i la veritat és que, si és cert, les emocions viscudes ahir en el concert van ser una càrrega d'esperança, no només per als que lluiten contra la sida.«Encara que recollir diners per lluitar contra la sida està molt bé, el que m'agradaria és que es destinessin més fons públics per poder avançar contra aquesta malaltia»,reclamava al recinte una assistent social.