El cant contra la sida omple el Sant Jordi

El poder curatiu que podem atribuir a vegades a la música es va manifestar ahir a la nit literalment al Sant Jordi al macroconcertLes nostres cançons contra la sida, que a més de propagar bons desitjos i agraciades harmonies, va servir a una finalitat molt terrenal: recaptar fons per a la lluita contra un dels mals contemporanis. El local olímpic es va omplir, amb 14.434 persones, i va acollir una històrica desfilada d'artistes que van retre comptes a un repertori de 20 clàssics moderns de la cançó catalana.

Van ser més de dues hores de cançó, rock, pop, rumba i flamenc català; patums indestructibles, amb un peu a l'eternitat, i creadors emergents. Amb un cançoner que, tal com estava previst, no va concedir minuts morts al públic. Poesia humanista, himnes agitadors i estrofes d'amor dedicades a la feina de Bonaventura Clotet i la Fundació Lluita contra la Sida.

L'escenari de Lluís Danès, amb una façana i unes escales que feien pensar en un pati de veïns, va començar a cobrar vida amb una invitació a la fantasia, la de Sisa iQualsevol nit pot sortir el sol. Una cançó que, com diu el seu autor, serveix per a batejos, casaments i funerals, i que divendres a la nit va revelar una utilitat benèfica inèdita. Manu Guix, assegut al piano, va reclamar després els focus amb unQue tinguem sort, de Llach, amb vernís soul-pop, i Marina Rossell va agafar el relleu amb el cant diàfan de la seva peça més universal,La gavina. Després, una càrrega de profunditat:El cant dels ocells, en claujondaper la veu de Miguel Poveda, que va precipitar un terratrèmol emocional al Sant Jordi.

De la unió de Sílvia Pérez Cruz i la guitarra de Toti Soler només podia sortir unParaules d'amorcapaç de provocar atacs de síndrome de Sten-dhal. L'empordanesa es va quedar en escena quan van aparèixer Lluís Llach i Pep Guardiola. Llach, famós pels monòlegs que solia colar-nos en els seus recitals, no va dir ni piu. Això sí, va acabar cantant una estrofa de la peça escollida,Ara mateix, i improvisant els característics cors dramàtics del clímax. La seva retirada de l'escenari va donar lloc a forts càntics independentistes que es van repetir en diversos moments.

CONTAGI RUMBER / Lax'n'Busto va atacar ambLlença't, i Pep Sala va reanimar elTren de mitjanitamb Gemma Recoder, entusiasta en la proclamació de Catalunya com a competidora a «la Champions de la lluita contra la sida». Un bloc rumber va alterar la cadència de la nit. Primer, amb Sabor de Gràcia i Gerard Quintana, amb L'Empordà. Després, amb el patriarca Peret iEl mig amic, a la qual va afegir una propina no prevista,L'emigrant. I finalment, amb La Troba Kung-Fú, que va presentarLa cançó del lladreamb paraules metafísiques. «Diuen que Catalunya serà sardanista, galàctica o rumbera, o no serà».

Va rematar aquesta parcel·la la banda valenciana Obrint Pas amb l'ska agitador deLa flamai la defensa, per part del cantant, Xavi Sarrià, «de la sanitat pública i dels nostres drets socials». El pop modern va prendre la paraula amb Antònia Font, Mishima, Els Amics de les Arts i els adolescents de Teràpia de Shock, en un tram final que va incloure la cita de Beth amb Joan Masdéu. Després de més de dues hores, Gerard Quintana abordavaCamins, de Sopa de Cabra, i Pep Sala feia realitat els desitjos dels lectors d'EL PERIÓDICO i els oients de Catalunya Ràdio capitanejant unBoig per tucol·lectiu. Estrofes sentimentals consagrades a un amor més gran, més genèric i universal que el que van imaginar els seus autors. La música produeix efectes com aquest.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Cançons i més

Reivindicatius i solidaris

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat