El motor de Víctor Nubla

Si vostè és un habitant del barri de Gràcia, o si passeja sovint pels seus carrers i és curiós -¿quan passa davant d'un bar, mira cap endins?-, segur que deu haver vist un home assegut a la barra i que escriu coses en un quadern. Malgrat el bon nombre d'escriptors de la quotidianitat que avui dia resideixen a Gràcia, és molt probable que aquell home siguiVíctor Nubla, el músic, artista i agitador cultural. Una vegada, davant d'un entrecot sagnant, a punt de cruspir-se'l lentament,Nubla em va explicar que gairebé tot el que ha escrit, ho ha escrit fora de casa seva, sobretot en bars i cafès.

Si alguna vegada el veuen al cafè La Cigale, per exemple, del carrer de Milà i Fontanals, o el Bo de la plaça del Rellotge, poden intentar parlar-hi, tot i que potser s'emporten una sorpresa i resulta que en realitat l'escriptor no hi és.Nubla és un bon conversador, però un té la impressió que la seva escriptura és una forma de transport espacial i temporal, amb uns mecanismes que només ell coneix.

El resultat d'aquests viatges en prosa són els llibrets que durant anys ha anat editant pel seu compte i venent en llibreries i quioscos per a iniciats. La Biblioteca per a Misantrops, es diu, i inclou llibres comTratado sobre los frenos,Màgia tradicional perenneoEl llibre de les bèsties.

AraVíctor Nublaha decidit sortir de la clandestinitat, però només una mica, i ha reunit gran part d'aquells textos en un volum titulatCómo caza un dromedario, que publica Blackie Books amb la seva alegria habitual.

Notícies relacionades

L’assetjador de la pintora i escriptora Paula Bonet pateix una «anomalia psíquica» i és absolt en un segon judici

Lolita Flores: «Moltes dones gitanes s’han hagut de guanyar la vida venent mort»

El que escriuVíctor Nublano s'assembla a gairebé res. De vegades una frase ens recordaBorges, una imatge sembla sortida d'un somni de Moebius o un joc de paraules ens remet al surrealisme, però tot el conjunt és únic i peculiar, la transcripció d'un món propi.

Un intueix que el secret està en el mètode, en aquell toc alhora experimental, lúcid, improvisat i divertit. La seva prosa capta amb humor el submón que l'envolta, com qui desmunta el motor d'un cotxe per extreure'n la condició humana.