Gran partida teatral al Lliure de Gràcia

Una aposta teatral guanyadora. Quatre homes que han creuat la barrera dels 50 es reuneixen per jugar una partida de cartes. Són quatre perdedors atrapats per la mediocritat de les seves vides, desplaçats, perduts, sense un esperançador horitzó cap on mirar. Les seves són històries senzilles, estranyes, passades pel tamís d'un humor afilat. El pis on es troben per desplegar la seva ludopatia és el refugi on tots els fracassos són acceptats. Perduts, arruïnats, aquests personatges acaben embarcant-se en un joc molt perillós.

Els jugadorsés l'última obra de Pau Miró, un autor i director ja consolidat que els últims anys ha posat sobre l'escenari altres peces guanyadores:Plou a Barcelona i la trilogiaBúfals, Lleons iGirafes, a més de dirigir amb bona mà elthriller Pluja constant. Ara arrasa al Lliure de Gràcia amb un text extraordinàriament precís, escrit amb una gran saviesa teatral i recolzat per una banda sonora, amb el cançoner de Dean Martin, que encaixa com un guant en l'estructura narrativa.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

En el marc dissenyat per Enric Planas transcorren les peripècies d'un barber que ha perdut el seu negoci i li amaga la veritat a una esposa que l'enganya (un extraordinari Boris Ruiz, que llueix tota la seva paleta de recursos), un actor addicte a l'alcohol i a la cleptomania (esplèndid Jordi Boixaderas), un professor de matemàtiques que va a judici per un conflicte amb un alumne (sòlid Andreu Benito) i un enterramorts que navega en el mar de la permanent frustració (magnífic Jordi Bosch).

PÒQUER D'ASOS / Amb aquest pòquer d'asos de la interpretació, les cartes de la partida teatral de Pau Miró estan molt ben jugades. L'encertat quartet desplega, evitant l'histrionisme exagerat i utilitzant els seus rols amb deliberada contenció, totes les possibilitats d'aquesta radiografia del costat fosc de les relacions humanes. Patetisme i lacerant ironia apareixen a parts iguals i desperten la commiseració o el riure de l'espectador. No es perdin aquesta funció, una de les millors de la temporada.