Comediants torna a seduir el Liceu

L'incombustible muntatge de Comediants deLa flauta màgica de Mozart ha tornat a conquistar el Liceu 10 anys després. I ha estat així tant per als que coneixien aquesta versió presidida per la mirada lúdica, colorista i pròxima del personatge de Papageno com per als que la veien per primer cop. Un renovat repartiment i la presència de l'OBC en el fossat han estat els al·licients afegits.

L'escèptic ocellaire apareix com un element diferenciador en el món fantàstic d'aquest captivadorsingspiel. Aquesta visió, davant la més tradicional centrada en la Reina de la Nit i Sarastro, funciona amb l'ajuda de tots els artificis fàunics i l'aurèola màgica i naïf creada per Joan Font i Joan Guillén.

Joan Martín-Royo supera el repte d'encertar aquest terrenal Papageno allunyat de la metafísica que viu només per menjar, beure i dormir. Des de la seva primera entrada entre refilets d'ocells el personatge no para de créixer. Vocalment defensa bé el paper, però sense arribar a l'excel·lència. Susanna Philips, debutant al Liceu, va ser una de les triomfadores amb la seva candorosa Pamina. Sobrada de recursos, va exhibir un bellíssim registre.

Notícies relacionades

On es poden veure les pel·lícules nominades als premis Gaudí

La Companyia de Dansa de Corea debuta a Barcelona

REFINADA PARTITURA / Pavol Breslik és un atractiu Tamino. Perfil de príncep i un bon color de veu li permeten defensar el seu rol. Erika Miklósa, una altra debutant, va sortir airosa de les endimoniades coloratures, va tenir més bon nivell en la segona ària. Un altre nou a la plaça, Georg Zeppenfeld, va lidiar amb un aplaudit Sarastro. Vicenç Esteve Madrid (Monostatos) i Ruth Rosique (Papagena) van mantenir l'equilibri en un repartiment amb altres veus notables.

Pablo González va mantenir a ratlla la sonoritat de l'OBC i va fer que l'orquestra estigués a l'altura del repte mozartià. La seva delicada lectura de la refinada partitura, plena d'expressivitat, va merèixer l'aprovació general.