L'avi de Sant Jordi

A ixí que es descuidi, l'escriptor suec Jonas Jonasson (1962) corre el perill de ser eclipsat per la seva descreguda, amoral, hilarant i estrambòtica creació: el centenari Allan Karlsson, el memorable protagonista deL'avi de 100 anys que va saltar per la finestra(La Campana / Salamandra), que dilluns, materialitzant una idea d'Isabel Martí, la seva editora en català, es va convertir en personatge de carn i ossos (l'actor Quimet Pla) i, vestit amb una granota de peluix rosa, igual que a la portada de la novel·la, es va afartar de firmar exemplars per Sant Jordi. L'agència de Jonasson, la catalana Pontas, li va enviar la foto i aquest es va quedar tan content que la va penjar al seu Facebook. La diada la va catapultar com la novel·la més venuda en català i la segona en castellà. Comença a fer olor de fenomen: en només tres mesos a Espanya ja ha venut 70.000 exemplars en les dues llengües; un milió a Suècia, 560.000 a Alemanya...; drets venuts a 34 països i pel·lícula en marxa. ¿Quines són les claus d'aquest èxit?

1 Humor i alegria de viure com a medicina

Envoltats de males notícies i funestos auguris, aquesta esbojarrada aventura d'un avi que no es resigna a complir els 100 anys en una residència, explicada amb humor intel·ligent, «és un oportú cant a la vida en un moment en què la gent necessita optimisme. Mostra que encara que siguis vell pots enamorar-te o fer moltes coses», apunta Anna Soler-Pont, l'agent de Jonasson, que al febrer, en una entrevista a aquest diari, ja afirmava: «Allan és un bàlsam per a l'ànima. Vivim la nostra vida grisa i sortim per la finestra amb ell i, 400 pàgines més tard, tornem a entrar per la finestra i veiem que potser la realitat no és tan horrible». Aquest és el principal secret de l'èxit, segons diversos llibreters consultats i les seves editores, com Sigrid Kraus, de Salamandra: «Al llegir-lo, esgotada de la feina, m'anava molt bé la filosofia d'un personatge que intenta sempre disfrutar». «La clau -opina Isabel Martí, de La Campana- és l'alegria de viure que transmet i la simpatia que desperta el protagonista i la sevatroupe, que amb la seva actitud vital molt positiva, va com l'anell al dit en temps de crisi. Té alguna cosa de medicinal». Ho va ser per al mateix Jonasson: «Jo mateix vaig sortir per la meva finestra i em vaig escapar. Volia escriure un llibre per sentir-me bé, ple d'esperança».

2 La infal·libilitat del boca-orella

Com han anat demostrant la majoria de fenòmens literaris, la recomanació del boca-orella és imprescindible per a l'èxit, segons Xavier Sistach, de la llibreria d'El Corte Inglés, i Ricard Espinosa, de La Capona de Tarragona, que augura un llarg recorregut a la novel·la gràcies a l'efecte Sant Jordi,però també perquè «incita a parlar-ne i a explicar algunes de les seves anècdotes, com la de Franco». Precisament Martí trenca una llança pel «pes específic» de la tasca prescriptiva dels llibreters, i dels mitjans, que han cregut en una «novel·la divertida i intel·ligent que combina tendresa i cinisme». A ells s'hi ha d'afegir la força dels mateixos lectors, que no dubten a recomanar-lo a amics i familiars.

3 Lectors de tota edat i condició

«Al principi el vaig recomanar amb certa precaució perquè és una bona novel·la d'humor, una cosa que escasseja, però l'humor és molt personal i el que a un li fa gràcia, a un altre no -explica Xon Pagès, de la llibreria Etcètera del Poblenou-. Però vaig veure que agradava a tota mena de gent i a joves i vells igual». «La fugida i la peripècia de l'avi perseguit per la màfia enganxa fàcilment gent des de 12 fins a 80 anys i gent no lectora -explica Martí-. I aquest repàs del passat del segle XX, en clau crítica i d'intel·ligència política, atrau lectors fets i exigents». Kraus hi afegeix la importància de reivindicar «la figura de la vellesa i del que els grans encara poden ensenyar i aportar a la societat».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

4 La passió d'una esforçada editora

«La voluntat de l'editora Isabel Martí de donar-lo a conèixer va ser molt important. Si ella et recomana alguna cosa, te'n fies», destaca Sistach. Soler-Pont hi coincideix: «A l'agència hem procurat vendre el llibre a editors que s'hi entusiasmessin, que hi creguessin. I a ella, quan l'apassiona un llibre se li ha de fer cas». Els grans grups van licitar en la subhasta i no va guanyar el que més pagava. Se'l van quedar una editorial petita, La Campana, i una de mitjana, Salamandra.