La Mequinensa mítica

La narrativa de Jesús Moncada (1941-2005) no es pot dissociar de Mequinensa, el municipi del Baix Cinca, lligat administrativament a Saragossa i en què es parla el català de la Franja. Mequinensa -un poble amb afilades senyes d'identitat: miner, roig i anticlerical- va ser sepultat per la construcció d'una presa i del pantà de Riba-roja durant el franquismedesa­rrollista de finals dels anys 60. D'aquella agonia al llarg de 13 anys d'un poble que es va haver de reconstruir en una altra ubicació, s'amara la poderosa escriptura de Moncada plasmada en una novel·la essencial comCamí de sirga(1988) i en relats i contes. De la mateixa font beu araMequinensa,la translació teatral d'aquesta narrativa que farà una minigira catalana. S'estrenarà dissabte i diumenge que ve al Teatre Fortuny de Reus, el 27 d'abril arribarà al Municipal de Girona, i del 10 de maig al 17 de juny s'instal·larà a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.

No és la primera vegada que Moncada puja a un escenari. De fet, els que van impulsar l'obraL'aiguafa cinc anys tornen a estar darrere d'aquest muntatge més ambiciós. Llavors una petita productora, Les Antonietes, i el director Xicu Masó van aixecar un elogiat projecte. Era el primer pas. El segon, convèncer Sergi Belbel que Moncada havia d'entrar al Nacional.

UNA MICA DE TOT / El salt, en aliança amb la productora Bitó de Salt i la col·laboració del Centre d'Arts Escèniques de Reus, s'ha produït amb la direcció de Masó i la dramatúrgia de «l'adaptador nacional de Catalunya de textos no teatrals», com va definir Belbel ahir Marc Rosich, que ja va triomfar ambMort de damaiPedra de tarteraal TNC. Masó i Rosich van renunciar, primer, a adaptar nomésCamí de sirgaper la complexitat de la seva escriptura i salts temporals.

Tampoc van voler tornar a buscar una sèrie de contes breus, massa episòdics, en una operació similar a la deL'aigua. Van decidir anar un pas més enllà en gosadia. «Ens vam preguntar per què no utilitzar-ho tot. Es tractava de fer un fresc de la Mequinensa mítica, buscant l'essència d'aquell món de Moncada», va explicar Rosich.

D'aquesta manera, aMequinensa es reuneixen fragments deCamí de sirga i d'altres contes. «Hem assassinat molts personatges pel camí», va detallar Rosich. Al final, han quedat en 11 repartits entre 9 actors (Míriam Alamany, Belén Alonso, Joan Anguera, Annabel Castan, Miquel Gòrriz, Maria Ibars, Carles Martínez, Xicu Masó i Eduard Muntada) i amb una petita excusa argumental: l'arribada del jove lletrat barceloní Mallol Fontcalda per ser el secretari de l'ajuntament. Aquests personatges construeixen uncollagede la vida d'un poble amenaçat, no agenollat, a partir d'explicar històries i anècdotes, no totes realistes.

Notícies relacionades

L’OTAN del "papi" Trump

Borja-Villel combat la narrativa burgesa del museu tradicional

IRLANDA I FELLINI / Masó va apuntar que l'escriptura de Moncada és mitificadora com es fa en la tradició irlandesa, per exemple amb Innisfree, el lloc imaginat on John Ford va situarEl hombre tranquilo. I ha volgut afegir-hi un esperit «fellinià» per anar més enllà d'un costumisme empobridor.

Perquè Moncada, segons Masó, demostra la utilitat de l'art. «Ell va recuperar la memòria d'un poble i li va tornar l'orgull en un moment molt difícil».