Albert Pla contraataca

Amb l'Albert Pla és fàcil instal·lar-se en el dubte de si el personatge ha devorat la persona. És un artista sempre esmunyedís amb els periodistes, capaç de fer veure que no sap qui és Barack Obama o, com en aquesta última trobada, no haver-se assabentat que hi haurà una vaga general el 29-M. «Ah, però ¿hi ha una vaga programada?», deixa anar amb uns ulls com unes taronges. Les seves respostes són gairebé sempre desconcertants. I, de vegades, desesperadament monosil·làbiques. Però en les que realitza davant la càmera de vídeo (després de gravar en acústic per a EL PERIÓDICO la seva genial cançóAntònia Font), mostra una inusitada felicitat. I, fins i tot, arriba a esplaiar-se per explicar que aquesta nit representaràTenemos un problemaal Poliorama, convertit en el primer cantant resident del teatre.

«Doncs sí: tenim un problema, entre d'altres. PeròTenemos un problemas és el nom d'una gira en què ens hem embarcat Diego Cortés, amb qui fa molts anys que toco, i jo. Malgrat tots els espectacles que he anat fent pel meu compte i ell pel seu, sempre tenim la sort de tornar-nos a trobar i fer una sèrie de concerts com el que oferirem aquesta nit al Poliorama. I no sé què més dir... Anar amb Diego Cortés és un xollo per a mi. Ell ho fa tot i jo no faig res. I cobro jo, i no li dono res. És fantàstic», assegura, entre rialles.

GRANS ÈXITS / Aquest xou suposa un recorregut bilingüe per tots els èxits de Pla. Compta amb l'únic coixí que li proporciona aquest inspirat guitarrista flamenc. I el cantautor de Sabadell creix com un sorprenent i divertit home orquestra. «Amb Diego mai t'has de cenyir a cap guió, encara que amb això no vull dir que fer-ho em disgusti, tot tan mesuradet i tal... Però amb ell s'ha de reconèixer que la llibertat és absoluta: et convida a refrescar les cançons, a recuperar-ne alguna que gairebé no he cantat, a fer una versió surrealista o a anar improvisant sobre la marxa».

La veritat és que cada vegada que tots dos comparteixen un escenari, Pla se sent amb les mans lliures i el cos lliure per teatralitzar sense impediments les seves cançons i assolir una poètica inusual, devastadora i electritzant.

UNA VEGADA AL MES / Sobre la sevaokupaciódel cèntric teatre, assegura sentir-se «afortunat» que li deixin la sala «una vegada al mes». I així serà en principi fins que s'acabi el 2012 -«bé, a l'agost faré vacances i tornaré al setembre», adverteix-. I sempre caurà en dimarts, sense que sigui una data fixa (s'adaptarà a la seva agenda i a la de la programació del local).

«En cada actuació convidaré algun artista o músic amb qui hagi treballat, o no tant… De fet, ja he estat amb Pascal Comelade [al gener i després al febrer, arran de l'èxit que van obtenir]. Aquesta nit la cita és amb Cortés, i a l'abril tornaré a estar amb ell, i també amb Judit Farrés [junts ja van treballar, per exemple, en l'inoblidable muntatgeCançons d'amor i droga] i amb la micropoeta Ajo [cantant, agitadora i personatge de referència de la contracultura madrilenya]. I el mes que ve -segueix explicant-, doncs encara no ho sé, però ja se m'acudirà alguna cosa», sospira.

Notícies relacionades

Messi, atropellat per un 'dos cavalls'

L’advocat de Sixena entra al MNAC per «revisar» les pintures, però se n’anirà sense poder interrogar els tècnics ni accedir a les reserves del museu

Pla explica que els projectes se li amunteguen. «En tinc en marxa uns set o vuit -diu-. Aquest any la idea és acabar la gira deSomiatruites amb Comelade i anar pensant ja a muntar un altre espectacle». Es van estrenar com a tàndem ambLa diferencia, el 2008, i aquesta última i genial gamberrada conjunta la van estrenar a la tardor del 2010, al Festival Temporada Alta.

«I amb Cortés també m'agradaria presentar l'any que ve una cosa totalment nova. I encara tinc moltes més coses pendents que no vull avançar. Perquè de projectes mai me n'han faltat -insisteix-. El problema és fer-los tots, i l'un darrere l'altre. Això et pot ocupar molts anys, perquè després va i se't cola un muntatge antic i és un embolic... Tot depèn de les circumstàncies, és clar. Però sempre acaben sorgint coses que se m'entravessen».