De Tarantino a faula xinesa

Quan t'esperen, per alguna cosa deu ser. En el cas de Nao Albet i Marcel Borràs s'han guanyat el crèdit perquè les seves entremaliadures escèniques provoquin expectació. El Radicals Lliure els va donar via lliure i aquests actors van lluir la seva gosadia de vint anys com a directors davant la trucada d'Àlex Rigola. Ara han fet un altre pas amb l'encàrrec d'Hermann Bonnín i La Seca-Espai Brossa. Es tractava, aquest cop, de crear una dramatúrgia a partir d'un hit teatral de la Barcelona de finals del XIX. La petició tenia suc: adaptar al seu mónLa monja enterrada en vida o secrets d'aquell convent.

La parella no ha defraudat, ni de bon tros, amb la seva revisió de l'obra de Jaume Piquet, de l'anomenat gènere del Grand. Nao i Marcel surten victoriosos pel seu atreviment per aixecar un material que, si va triomfar al teatre Odeón fa més d'un segle entre les classes populars, sona avui a raresa passada de moda. Déu n'hi do partir d'una llegenda urbana de l'època. Deia que als convents s'enterraven vives les novícies ingressades a la força per cobrar el dot de la família. Gore, sens dubte.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Albet i Borràs han teixit un còmic atractiu amb la fatalitat i la venjança de teló de fons. Fans de Tarantino, protagonitzen l'arrencada amb un interrogatori propi deReservoir dogsi que ens situa en el terreny del tebeo que mai deixaran. Un camp en què cabenBola de Drac,Kill Bill, una ració de kung-fu, una mica deRomeu i Julietai fins i tot un episodi de titelles. La troballa, a més, deLa monja...és el seu protagonista. Albet i Borràs han reclutat una jove xinesa, Shang-Ye, barcelonina de residència i sense experiència, per al paper de la novícia Elvira. Han convertit aquesta intèrpret principiant en una actriu hipnòtica, que sedueix, i no només el seu nòvio Albert (Pol López).

El joc no s'acaba aquí. Shang-Ye parla en xinès (amb sobretítols per a l'espectador) en diàlegs que flueixen amb naturalitat. La idea funciona. Igual que el formidable conte xinès que sobrevola la peça o la lluita final coreografiada. De tot l'equip (els convincents Jordi Figueras i Xavi Sáez completen l'elenc) se'n desprèn una entrega i un convenciment plens en una obra que només flaqueja per una baixada de ritme a la part central. Pecat (disculpable) de joventut.