Relacions volàtils

Els espiadimonis són insectes volàtils d'atraient bellesa que habiten a prop de l'aigua. La seva vida és tan intensa com breu. Ramon Gomis ha utilitzat la metàfora de l'efímer vol vital d'aquestes libèl·lules per donar títol a aquesta obra i edificar la història dels quatre personatges que circulen per la trama amb la mateixa estratègia d'engany i seducció d'aquestes criatures volàtils. El muntatge li ha donat l'oportunitat de tornar al Teatre Lliure de Gràcia, on el 1990 ja va estrenarCapvespre al jardí,amb direcció de Lluís Pasqual i escenografia de Fabià Puigserver.

La coproducció del Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER), La Troca i el Lliure, dirigida per Iban Beltran, es planteja inicialment com un joc entre l'amor i la ciència, però la història acaba derivant cap a l'intricat món de les relacions personals i posant en entredit el significat de conceptes com la fidelitat, la sinceritat i la llibertat. I sempre batega en el text el protagonisme de la dona i la seva capacitat persuasiva per dominar l'home.

DE MÉS A MENYS / El plantejament inicial de l'obra té una gran força, però la intensitat d'un relat d'escriptura àgil s'acaba diluint a mesura que avança la funció. L'acció se situa en un espai amb el públic a banda i banda. L'elegant i pròxim marc serveix per recrear l'Institut de Recerca Biomèdica, on tenen el seu despatx el professor Jové (Joan Anguera, un fred i seductor septuagenari) i la seva secretària i examant Àngels (Muntsa Alcañiz, elegant i manipuladora).

Però també és, al mateix temps, el pis de l'investigador i l'apartament de la doctora Ela (una Alba Pujol expressiva i lluminosa) i la seva parella des de fa vuit anys, Veronika (Elena Fortuny, una escriptora entre forta i vulnerable).

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Les dues joves, de nacionalitat hongaresa, viuen a Barcelona en un piset que paga l'editor i també amant de la novel·lista. L'Ela acaba d'arribar a la ciutat procedent de Brussel·les, on ha completat un treball d'investigació i, amb la recomanació de qui li ha dirigit aquesta tesi, contacta amb el Jové. Les relacions entre tots els personatges es van enredant. L'Àngels vol seguir tenint el control del seu territori, però l'Ela desplega totes les seves armes femenines per conquistar el científic i satisfer les seves ambicions, encara que xoca amb la Verònika, que acaba embolicant-se amb l'Àngels.

Els excessos amorosos del vell professor acaben afectant la seva salut i l'arribada de la seva filla per cuidar-lo porta a un final que resulta ambigu. La música de Bartók i Mompou il·lustra moments del paisatge emocional.