La mort del pare

Carretera secundària comença amb una llarga conversa que mantenen un viudo i el fill de mitjana edat que el visita. Igual que Imma Monsó va novel·lar amb mestria la relació entre mare i filla aTot un caràcter, Joan Carreras (Barcelona, 1962) sap mostrar els gestos, els detalls i també els tipus de silencis amb què es comuniquen un pare i un fill.

A continuació s'esedvé una mort sobtada. Apareixen en aquell moment diversos subtemes, com per exemple els rols que assumeix cada membre de la família, la relació entre la mort i la creativitat, les fundacions benintencionadament dedicades a la protecció del medi ambient, els clarobscurs de l'emigració i també els productes financers destinats a la tercera edat. Amb la mort del pare, tots els trets del protagonista s'exacerben: a més a més de ser dibuixant, es veu obligat a ser exmarit, pare, orfe i germà.

A la tercera part de la novel·la, se succeeixen les il·legalitats i els delictes. És en aquest punt quan ens adonem que Carreras actua com Simenon però de manera inversa: si l'autor belga utilitzava el crim per endinsar-se en els racons de la societat, Carreras construeix una quotidianitat aparent i després la tensa per descobrir què s'amaga darrere seu. Potser no és estrany que, al final del llibre, els representants de les dues cares de la llei acabin robant protagonisme als personatges inicials: com si el viudo fos només un pretext de l'autor per endinsar-se en una ment perversa. Tot i així, a les últimes pàgines es reprèn el tema d'obertura i la novel·la es tanca com un joier.

Al costat de tanta novel·la històrica i/o exòtica que explota clixés i anacronismes, l'obraCarretera secundàriaté l'ambició de mostrar fragments del nostre ara i aquí, de contribuir a dibuixar el mapa d'un territori sentimental que no és el que trobem alsthrillersd'importació ni a les obres d'encàrrec pretesament globals.

UN PHILEAS FOGG DEL SEGLE XXI / Dels quatre topònims que serveixen per titular les diferents parts del llibre, tres no són rellevants en el desenvolupament de l'acció: un apareix en una conversa, un altre forma part d'un projecte i el tercer és una destinació breu i convencional. Però el quart topònim -si bé, inventat -,

ens situa en un espai rellevant de l'acció, un poble no gaire distant de Barcelona.

Potser no és il·legítim entendre aquests topònims exòtics com una aproximació a la geografia virtual on estem immersos, a una nova manera de ser i de veure el món que no mitifica la terra però la té present. De manera semblant, un dels personatges més joves es disposa a fer la volta al món abans d'estabilitzar-se, potser en un altre país, com un Phileas Fogg del segle XXI que es prepara per a l'exili.

En la seva última novel·la,L'home d'origami, Carreras explorava una relació tortuosa. AmbCarretera secundàrias'endinsa en un món menys rebuscat, retrata uns personatges que no resulten tan diferents dels nostres veïns, dels nostres familiars. És en aquestes ficcions pròximes on la seva capacitat d'observació i de recreació resulta més convincent. Pocs autors són capaços de construir uns diàlegs que facin avançar l'acció de manera natural, que descriguin sense provocar eldéjà vu, que moguin els personatges amb sòlida delicadesa. Només si s'han fet tots els deures, quan arriben els 50 anys és possible publicar una novel·la com aquesta.

3CARRETERA SECUNDÀRIA

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Joan Carreras

Proa. 206 pàg. 18 €