Auster es despulla davant els seus lectors a Barcelona

Els editors de Paul Auster a Espanya, Edicions 62 i Anagrama, li van fer un «regal d'aniversari», diu l'escriptor, al publicar fa tres setmanes, coincidint amb el seu 65è aniversari i mesos abans que en anglès,Diari d'hivern,un text autobiogràfic, un «viatge interior» en què l'escriptor mostra les cicatrius de la vida i els estralls de les malalties, i intueix la proximitat de la mort. Si el llibre va ser el regal, la intervenció d'Auster, ahir, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va ser la festa d'aniversari, amb més de 800 lectors de convidats, alguns alhall, altres veient-lo en una pantalla des de l'auditori. Festa, però seriosa, amb record per als joves del moviment Occupy Wall Street, «que tornaran quan passi el fred» i que, com els joves de molts altres llocs, han demostrat, sense necessitat de líders ni plataformes, «que el nostre sistema ha fracassat».

Segons Auster, ara és el moment de «seure i pensar de manera seriosa com volem viure», encara que «plantejar-se algunes qüestions fonamentals espanti». Però en el seu últim llibre no parla del món que l'envolta, sinó de si mateix.Diari d'hivernno és un diari ordenat cronològicament ni tampoc sorgeix d'un dietari, que Auster no ha escrit mai. «El vaig veure com una composició musical, una sonata de piano, amb un tema en cada secció», explicava ahir. Els temes: «No explico què he fet al món, sinó la meva història interior, un balanç fet de dolor, lluites i felicitat». Els protagonistes: la seva mare, la seva dona Siri Hustvedt, les seves relacions amoroses (sempre prematrimonials, això sí) però sobretot el seu cos que envelleix i conserva cicatrius del passat.

AUTOBIOGRAFIA / ¿ADiari d'hivern el lector hi trobarà un Paul Auster distorsionat i fictici com el de les seves novel·les? «No és una autobiografia exhaustiva-aclareix-, he deixat moltes coses fora [detalls com que no usa ordinador, ni mòbil, ni correu electrònic els va reservar per al seu auditori], he renunciat a escriure sobre molta gent i he inclòs al llibre coses que misteriosament han quedat impreses en la meva ment. Però aDiari d'hivern no hi ha res inventat, tot és veritat, autobiogràfic. Jo puc maquillar una història, però quan ho faig l'anomeno novel·la».

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

«Tinc realment l'impuls d'escriure coses sobre mi», reconeix l'escriptor. ¿Un cert egocentrisme, llavors? «No tinc gaire interès en mi mateix, no crec que la meva història sigui gaire apassionant. Em miro com si fos una rata de laboratori, utilitzo la meva ànima com una mostra de la humanitat, perquè crec que les meves experiències són similars a les de molta altra gent. I espero que quan un lector s'hi senti reflectit descobreixi amb mi alguns dels misteris que comporta estar viu».

Malgrat aquest contingut autobiogràfic, Auster ha escrit en segona persona. «Ho tenia clar des del primer moment. La segona persona et dóna la distància que et permet separar-te de la vanitat». Encara que tenir una sala abarrotada al davant no ho posi fàcil.