El Prado mostra l'altra 'Gioconda'

Les conclusions obtingudes sobre lacòpia de La Gioconda delMuseu del Prado permeten imaginarLeonardo da Vinci al seu taller, pintant laMonna Lisa, mentre un dels seus deixebles de més confiança executava, seguint els passos del mestre, aquesta altra obra.

Des del dibuix preparatori fins gairebé els últims estadis, el deixeble, treballant al costat del cavallet del mestre, va repetir el procés creatiu en tots els seus passos, encara que sense pretendre fer passar aquesta obra per l'original que es mostra alMuseu del Louvre.

La restauració portada a terme al Prado, en què s'ha eliminat la repintada negra que cobria el fons i s'ha recuperat el paisatge original, ha despertat gran interès entre els experts i els mitjans de comunicació de tot el món, que han omplert l'auditori durant la presentació de l'obra, que es presenta en la seva forma original a la sala 49 del museu.

Els estudis i la posterior restauració realitzats perAna González Mozo, del gabinet de Documentació Tècnica del Prado, i perAlmudena Sánchez Martín, restauradora del museu, evidencien un procés paral·lel d'elaboració de les obres del Prado i del Louvre. Les figures són pràcticament iguals en dimensions i formes i cadascuna de les correccions del dibuix original es repeteixen a l'obra del Prado: la transformació del contorn de la cintura, la posició dels dits, el contorn del vel i el del cap i fins i tot ajustos dels perfils de les galtes i el coll.

Els estudis sobre elduplicatpermeten comprovar que l'autor de la taula va dibuixar els mateixos elements que Leonardo, fins i tot els que ens són visibles en la superfície pictòrica. El museu parisenc va demanar fa dos anys al centre madrileny que estudiés la còpia amb vista a la seva exhibició en l'exposició que el museu parisenc inaugurarà el 29 de març al voltant de l'obra de LeonardoSanta Ana.

"Els treballs han donat un resultat si més no sorprenent", en opinió de Gabriele Finaldi, director adjunt del Prado, que ha destacat la repercussió mundial que ha tingut el descobriment que "la Gioconda francesa té una bessona al Prado".

Sense finestra ni paisatge

Procedent de les col·leccions reials espanyoles, l'obra del Prado "no tenia finestra ni paisatge", ha dit Finaldi. Els estudis van permetre descobrir la seva presència i el bon estat de conservació. Vam veure que podíem treure la capa sense perill, i fer-ho va ser una autèntica revelació", ha afegit.

Notícies relacionades

El MNAC s’obre que sigui l’Aragó qui extregui i restitueixi les pintures murals de Sixena

Teràpia de Shock, vitalitat al Secret Show

La intervenció i els estudis "han proporcionat pistes per a un millor coneixement del quadro del Louvre, així com detalls difícils de percebre en l'obra original. Estem al principi d'un procés més ampli d'investigació", segons Finaldi. La del Prado "semblava una altra còpia més de Leonardo", i ara està considerada "la versió més important de la Gioconda de les conegudes fins al moment", assenyala González Mozo.

Per les característiques del quadro del Prado "es tracta d'un pintor precís i afectat en la seva execució" i com a hipòtesi es parla dels noms dels milanesos Salaï (1480-1524) i Francesco Melzi (1493-1572/73), els alumnes de més confiança del mestre. La "bessona" del Prado, en què no s'ha utilitzat la tècnica de l'sfumatoi que, a diferència de la del Louvre, té celles, es mostrarà al públic durant tres setmanes i posteriorment viatjarà a París. Al seu retorn es mostrarà a la sala 56-B catalogada comLa Gioconda, taller de Leonardo.