Gai troba nòvia

Internet s'ha convertit en una eina d'il·limitats usos. Per exemple, pot servir per trobar una obra de teatre interessant. Aquesta sensació la va viure Marta Angelat en el moment que va topar amb una peça de títol tan explícit comCock,fal·lus o polla (parlant de forma més directa) en la llengua de Shakespeare.

Darrere d'aquesta paraula, grollera per a molts, va descobrir que no hi havia cap «animalada» i sí «una comèdia especial» del jove dramaturg britànic Mike Barlett (1980) que s'havia representat a la Royal Court de Londres i que va ser premiada el 2009 amb un dels premis Olivier. És especial l'obra que s'estrena al Club Capitol, explica la directora, perquè presenta un triangle amorós poc freqüent: una noia provoca una crisi de parella entre dos gais quan un d'ells creu que ha trobat la dona de la seva vida.

Pau Roca encarna el noi que posa en joc una llarga convivència amb el seu amant, a qui interpreta Albert Triola. Mar Ulldemolins completa el triangle i Blai Llopis és el pare de Triola. Dels quatre personatges només el de Roca té nom, John, probablement perquè sobre ell gira tota la trama d'una obra «que no va sobre el tema de l'homosexualitat», tal com aclareix Angelat. I amb personatges dels quals no sabem res, «només del conflicte» que provoca l'aparició de la noia en una relació una mica viciada. «És una noia sensible i amb una energia molt positiva», comenta Ulldemolins del personatge que interpreta.

FINAL ÀCID / Al marge d'aquest triangle d'una comèdia amb un final «àcid i una mica patètic», apunta la directora,Cockha atrapat l'equip artístic pel plantejament de Bartlett pel que fa a escenografia i dramatúrgia. L'autor demana per al seu text un espai buit, sense mobiliari ni objectes. «Ens venia de gust investigar aquesta forma de treballar amb un text tan realista i naturalista», diu Angelat. No ho han respectat al cent per cent perquè han incorporat uns cubs blancs de llum com a element escenogràfic.

Sí que han estat totalment fidels a l'estructura narrativa del dramaturg d'Oxford, que articula l'obra en tres parts que no són cronològiques. Una primera amb els dos joves, la segona entre la nova parella i la tercera ja amb els quatre personatges. «Crec que aquesta curiosa estructura ajuda i no provoca cap distracció a l'espectador», comenta Roca. «El públic arriba a saber més coses que els personatges que estan a l'escenari», corrobora Angelat.

Notícies relacionades

El Brunch Electronik arrenca amb més de 90 artistes

¿Què ha fet Elionor? Vestir-se

MANIPULACIÓ EMOCIONAL / Amb l'humor posat en les situacions més que en la recerca de gags per provocar el riure, com assenyala Albert Triola,Cockaprofundeix en el tema de la manipulació emocional, cosa que fan tots els personatges.

Angelat, per una altra part, reconeix que van estudiar la possibilitat de traduir un títol tan directe. «Però si ho fèiem podia semblar el que no és l'obra: xavacana i banal». Per si de cas, han afegit als cartells la traducció al català (i castellà) entre parèntesis en un esglaó inferior al del títol original.