INTÈRPRET ENCASELLAT

Daniel Radcliffe lluita per deixar de ser Harry Potter

L'actor londinenc presenta a Madrid la pel·lícula de suspens 'La dona de negre'

"No crec en el que és sobrenatural", assegura després de confessar que el seu malson real són els escarabats

Daniel Radcliffe, en la presentació de ’La dona de negre’, a Madrid.

Daniel Radcliffe, en la presentació de ’La dona de negre’, a Madrid. / DAVID CASTRO

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / Madrid

Per a molts sempre seràHarry Potter, peròDaniel Radcliffe lluita, a la seva manera, per deixar de ser d'una vegada per sempre el jove mag creat per l'escriptora supervendesJ. K. Rowling.

L'actor, nascut a Londres el 1989, ha estat a Espanya per presentarLa dona de negre, pel·lícula de por que s'estrena aquest divendres i que agradarà, va assegurar, als fansd'El orfanato iLos otros. Al film, Radcliffe dóna vida a un advocat que deixa el seu fill de tres anys per desplaçar-se per motius de feina a un remot poble, on es s'enfrontarà a assumptes del més enllà.

"Jo, personalment, no crec en res que estigui relacionat amb el que és sobrenatural, però aquesta mena d'històries en el cine sí que agraden el públic perquè hi ha tensió i suspens”, assegura. L'actor adverteix  que aLa dona de negre no hi ha tanta sang com a les pel·lícules de terror d'ara, que semblen haver-se oblidat una mica de les pors més animals, com la por de la foscor i dels sorolls que no sabem d'on vénen.

Problemes amb les addiccions

Notícies relacionades

"Espero que aquesta pel·lícula serveixi per recuperar les històries de fantasmes”, ha assegurat Radcliffe, que ha confessat no haver tingut mai malsons amb Harry Potter, però sí amb els escarabats (la seva verdadera bèstia negra) i amb la guerra nuclear, tema que li ha fet pànic des que era petit.

En el terreny més personal, Radcliffe ha confessat obertament que té una personalitat tendent a lesaddiccions (fa poc va fer públic que alguna vegada havia arribat a treballar borratxo). "Al confessar les meves addiccions m'he sentit més fort i orgullós. No tinc res a amagar. Hi havia una època en què no pensava així, però ara em sento alliberat", ha dit.