'10 anys' amb Franca Masu

Fa una dècada, la localitat d'Al­guer, enclavament catalanoparlant de l'illa de Sardenya, va cobrar una mica de visibilitat a aquest costat del Mediterrani a través de la veu de Franca Masu. El seu primer disc,El meu viatge, va brindar una curiosa barreja d'aromes i influències (folk sard i alguerès, modes jazzístics, referències al fado i al tango), i va encarrilar un rumb que ha donat els seus fruits. Aquesta nit, la cantant i compositora torna a Barcelona (21.30 hores, Luz de Gas, al festival Barnasants) amb un recital antològic assentat en el seu recent disc en directe,10 anys.

A l'hora de fer-ne balanç, Masu diu que se sent «orgullosa» d'haver portat a l'escena catalana «un aire nou, una barreja d'estils sense perdre les arrels alguereses», i reconeix que, al principi, va tenir dubtes. «Tenia molta por. La meva era una aposta difícil, però he aconseguit un petit espai i m'he convertit en la veu de l'Alguer», considera.

«MASSA CATALANA»/ Si bé la seva proposta musical no era fàcil d'enquadrar, a ella cantar en català li va obrir portes aquí, encara que només fos per la curiositat inicial que despertaven la seva procedència i el seu accent. «Tenia clar que no volia cantar només per als algueresos, i que els catalans eren el meu primer públic, 10 milions de parlants», subratlla, encara que confessa que els seus paisans la renyen pel seu model lingüístic adoptat. «Em diuen que no canto en alguerès, que sono massa catalana, però m'agrada jugar amb les paraules d'aquí i d'allà».

A10 anysexpressa, diu, «l'autenticitat i l'energia» de les seves actuacions, a través d'un repertori en català, però en el seu disc anterior,Hoy como ayer(2008), Masu es va llançar a l'aventura de gravar una selecció de tangos en castellà; clàssics totèmics comNaranjo en flor, MalenaiEl día que me quieras. «Fa temps que em vaig enamorar del tango, i jo no visc la identitat com una presó, sinó com una cosa més lleugera. Sóc una dona del Mediterrani, i llengües com el castellà i el portuguès també em pertanyen, així que no vaig veure com una traïció cantar aquestes peces. No em sento com un fenomen lingüístic català», argumenta.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Ha treballat molt poc el mercat espanyol més enllà dels escenaris catalans, però dilluns actuarà a Madrid després de 10 anys d'absència, i ho farà amb l'ajuda de la seva amiga Martirio, que hi intervindrà com a convidada. «Vaig escoltar el seu discCoplas de madrugá i me'n vaig enamorar. A ella li agrada molt Mina, així que cantarem una cançó seva i també Naranjo en flor. Però el recital serà en conjunt el mateix que a Barcelona. Vull cantar en català a Madrid, i això sé que és una aposta forta en aquests moments», afirma.

Els seus referents de la cançó catalana són clàssics: Bonet, Serrat, Llach... Però dos creadors d'una generació posterior atrauen la seva mirada: Roger Mas («vaig escoltar la seva versió d'Amore che vieni, amore che vai, de Fabrizio de André; ¡quina veu!») i Sílvia Pérez Cruz. «M'encanta el que ha fet amb el jazz amb Javier Colina; m'agradaria trobar músics així per treballar», diu. Aquesta nit actuarà a Barnasants amb els seus fidels col·laboradors; un quartet amb el qual recrearà un so assentat. «No toquen les notes normals, ¡es compliquen molt la vida!», riu.