I en el fons, és el que agrada

sortir d'un homenatge «institucional i popular» que commemora el 50è aniversari de la mort d'un escriptor, amb president demanant excuses pel retard i les desconsideracions acumulades per la història, i preguntar-se: ¿Només hi ha una representació? ¿No ho repetiran al Grec (però millor retallat, que gairebé tres hores són massa)? ¿L'emetran al 33? ¿En faran un DVD amb extres? ¿Un disc amb les cançons de Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Ester Formosa i Marina Rossell i Toti Soler? ¿En penjaran els millors moments a

Youtube?

No, no és normal. Però és que l'homenatge a Josep Maria de Sagarra dirigit per Joan Ollé, ahir a la nit al Palau de la Música, va ser més que «un nou format per a aquest tipus d'homenatges» com va dir Mas.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

MEMÒRIES, POEMES, CANÇONS / Només escoltar fragments de les memòries de Sagarra (el dia que Josep Carner el va portar davant de Maragall perquè li recités uns versos, el matí que Mossén Cinto el va acariciar i li va dir «que Déu et faci un sant, fill!») en les veus de Montserrat Carulla, Carme Sansa, Rosa Novell, Sílvia Bel, Josep Maria Pou, Enric Majó, Pere Arquillué, Ivan Benet i Joan Anguera ja justificaria pagar entrada (l'homenatge va ser gratuït). Però hi va haver moments en què aquella connexió entre Sagarra i el seu públic, en tots els registres amb què es va consagrar com el poeta i dramaturg més popular del país, va tornar a brillar. Riallades quan, amb Carulla manant i la resta replicant a una sola veu, van sonar els versos que canten les múltiples virtuts dels testicles de Fra Rupert, el caputxí «d'aparell extraordinari». Esgarrifances quan Josep Maria Pou obre el seu cor com a Guillem aLa filla del Carmesí: «...que no veus / que no hi ha sang prou bregada, / ni home valent més home que ningú, / ni cel, ni infern, ni llamp, ni pedregada, / ni res que em pugui separar de tu?». Reverències a la Julieta de la Carulla. Caps marcant el ritme de laBalada de les estrellesper Roger Mas o lesCançons de rem i de vela amb Ester Formosa en versió de Llach, o lesVinyes verdesamb aire de carrusel d'Ovidi Montllor. Melancolia amb Rosa Novell i laCançó de Nadal. Tremolors patriòtics ambLa campana de Sant Honorat(petició de Carulla) i el nonat himne de CatalunyaEl cant del poble. Commoció a l'escoltar les veus d'Ovidi, Pau Garsaball, Emili Vendrell, el mateix Sagarra...

Eduardo Mendoza comentava en l'intermedi: «I descobrir que en el fons és això el que ens agrada... ¿Per què no és així sempre?». El públic que omplia el Palau, si l'hagués sentit, l'hauria aplaudit, a ell també.