Indigents al TNC...

Fa 110 anys els indigents s'arremolinaven, en vigílies de la revolució, en pensions de la Rússia tsarista, com va descriure Maksim Gorki aEls baixos fons (1902). Avui, la directora teatral Carme Portaceli els ha portat a aquells passadissos del metro on hi ha poca llum i no es veu esperança al final del túnel. Com subratlla el director del Teatre Nacional de Catalunya, Sergi Belbel, estem davant d'un «espectacle necessari». És el que s'estrena avui a la Sala Petita del TNC amb una alineació de primera. Manel Barceló, David Bagés, Gabriela Flores, Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Jordi Collet, Daniela Feixas, Albert Pérez, Lina Lambert, Nao Albet, Xavier Ripoll i el marroquí Mohammed el Bouhali són els 12 intèrprets d'Els baixos fons.I Dani Nel·lo i Jordi Prat, els responsables de la música en directe.

«Cent deu anys després, qualsevol de nosaltres està a un mes de quedar-se al carrer. Qualsevol pot ser un personatge, un dels indigents de Gorki», subratlla la directora valenciana. «És una obra trista, però viva, plena de gent amb frustracions i esperances trencades».

La dramatúrgia de Portaceli i Albert Tola ha posat el focus en el fet que avui no només les classes deprimides que va retratar el revolucionari Gorki viuen en un soterrani existencial, sinó també aquella classe mitjana que es va extingint per la crisi (no hi falta un banquer, a la peça), segons Tola. Aquesta revisió d'Els baixos fonstambé ha reorientat l'original per parlar d'esperança i utopies. Si Gorki les va dipositar en el vell Luka, aquí és la jove Sveta (que vol dir llum en rus) qui enarbora la idea que un món millor és possible. Portaceli creu que és més comprensible que sigui una persona jove qui mantingui la il·lusió i recorda una cita de l'autora britànica Sarah Kane: «Si la llum se t'espatlla i el lampista no la sap arreglar, no hem de renunciar a la llum».

RACONS ESTÚPIDS / Aquella llum brilla poc, als passadissos del metro que l'escenògraf Paco Azorín, soci habitual de Portaceli, ha escollit per dissenyar un impactant espai escènic. «Vaig pensar en aquells laberints i racons estúpids dels transbords que serveixen de refugi per a molta gent. O també en aquella notícia que deia que a la terminal de l'aeroport hi anava molta gent a dormir. Persones que un any abans tenien una feina boníssima», explica.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

En aquells racons d'Els baixos fonstambé es reprodueixen els esquemes de l'exterior. «En l'original ja hi havia una denúncia de la corrupció. Perquè entre els personatges s'estableix una jerarquia de la misèria; alguns es beneficien dels altres», afirma Manel Barceló. El veterà actor també hi veu una lectura molt actual de cara a una generació que heretarà un món pitjor que el dels seus pares. «A la peça hi ha una reflexió per als joves: no negar l'esperança i unir forces per canviar les coses».

INDIGÈNCIA ECONÒMICA I MORAL / El primergorkique munta el TNC és, insisteix Portaceli, una obra «molt revolucionària» en la qual a l'autor rus li interessava apuntar l'estret marge que hi ha «entre la indigència econòmica i l'espiritual». Ell ho va denunciar a la Rússia tsarista i encara plana sobre «aquest món liberal sense fre», afirma una directora que torna al teatre públic després d'estrenar el 2010 una versió deL'auca del senyor Esteve a la Sala Gran.