Adéu al gran jurat

En la concessió del premi Planeta algunes coses canviaven edició rere edició. Per començar, la condició dels guanyadors, també els membres del jurat que anaven complint el seu cicle i es renovaven... El que es va mantenir immutable durant 40 anys en aquell consell deliberador del totpoderós grup editorial va ser la presència del prim i gairebé quixotesc Carlos Pujol, que va posseir una discreció pròpia dels agents secrets i una flegma gairebé anglosaxona. «Yo soy de poco hablar / por eso escribo», va dir en un dels seus poemes.

El novel·lista, poeta, crític i traductor literari va morir ahir als 75 anys a Barcelona, la seva ciutat natal. Era ell qui com a secretari del jurat (des del 2006) informava puntualment els periodistes de les últimes tendències temàtiques dels centenars d'aspirants al premi, sense que cap altra dada realment significativa es filtrés en la roda de premsa celebrada sempre el dia abans de la nit de la concessió. «Según la gente sé guardar muy bien / mi secreto pero si lo contara / dejaría de ser secreto y mío», va deixar escrit en un altre poema que descriu el seu tarannà hermètic més enllà de l'anècdota. «Va ser un home amb una gran independència que sempre es va mantenir al marge de les modes i els polítics»; així l'ha definit el seu fill, a manera d'explicació de la seva escassa visibilitat mediàtica com a autor.

TENDÈNCIA FRANCESA / Professor de Literatura Francesa a la Universitat de Barcelona, lloc que va abandonar a finals dels 70, va ser crític literari en diversos mitjans periodístics de Barcelona i Madrid i els seus assajos i cuidades edicions i pròlegs van retre compte de la seva tasca com a gran difusor de la cultura francesa i traductor dels seus clàssics, de Baudelaire i Stendhal a Georges Simenon. Sense oblidar les seves versions de l'anglès de Jane Austen, Daniel Defoe i Stevenson. AEl mágico prodigiosova analitzar l'obra del seu amic i col·lega en heterodòxia Joan Perucho.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

La seva trajectòria va fer un significatiu i tardà canvi el 1981, amb el seu debut com a narrador amb la novel·laLa sombra del tiempo, a la qual van seguirEl lugar del aire,La noche más lejana,Jardín inglés-novel·la de rerefons policíac per la qual va ser nominat per al Nacional de narrativa- iLos días frágiles. Les seves novel·les més recents sónAntes del invierno (2008) iEl teatro de la guerra(2009). Paral·lelament també va desenvolupar una llarga dedicació a la poesia, en què va debutar passada la cinquantena ambGian Lorenzo(1987) en un recorregut ininterromput que culmina el 2008 ambPoemas, una antologia d'una obra en què sempre es va considerar a si mateix com «un poeta menor», en el sentit anglosaxó del terme.

El president del grup Planeta, José Manuel Lara Bosch -que va heretar la confiança que el seu pare, José Manuel Lara Hernández, va dipositar en l'escriptor i conseller- va destacar la cultura i erudició de l'autor, «un universalista respectat i apreciat per tothom».