La mort oblidada de Martín Vigil

Va ser un dels escriptors més famosos dels anys 60 i 70 gràcies a unes novel·lesde formaciódirigides als adolescents, tenyides d'un sentiment religiós que de mica en mica van anar abordant temes més conjunturals: el compromís polític, l'alliberament sexual (dintre d'un ordre), el divorci o les drogues. L'excapellà jesuïta José Luis Martín Vigil podria haver estat un d'aquells personatges que Manolo Summers va retratar al seu documentalJuguetes rotos. És a dir, va passar de ser un fenomen de vendes a quedar totalment anul·lat per la maror de la transició. Les novel·les de Martín Vigil van passar de moda després d'haver indignat una dreta que en un principi l'havia exalçat i van caure en l'oblit.

Ahir, el diariEl Mundova fer pública la seva mort, que va tenir lloc el 20 de febrer de l'any passat en una residència madrilenya, als 91 anys, sense que la notícia hagués transcendit a la premsa.

El que va ser l'editor de Martín Vigil a Planeta, Rafael Borrás, que va col·locar en el seu catàleg més de 20 títols durant els anys 80 i 90, el recorda com un home molt «correcte i professionalment molt complidor». L'editor va aprofitar la gran admiració que l'escriptor professava a Ignasi de Loiola per encarregar-li una biografia novel·lada sobre el sant: «No sabia que hagués mort, però ho sospitava perquè fa pocs anys vaig llegir una entrevista que li van fer a la revistaAlbaen la qual ell parlava del seu pròxim final». En aquella entrevista, publicada el 2007, l'escriptor assegurava: «Sento una enorme curiositat perquè aviat veuré Déu i entendré el que ara no entenc... Sé que encara que sigui jo el diable en persona, ja trobarà Ell la manera de salvar-me».

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

Els últims anys del novel·lista, que s'havia secularitzat el 1957, van coincidir amb la possibilitat de viure més lliurement la seva oculta homosexualitat i d'escriure sobre això, encara que l'assumpte sigui fàcilment rastrejable des dels seus primers llibres. El 1976 el va esquitxar l'escàndol. Paradoxalment, l'autor més alliçonador del tardofranquisme va ser acusat de pederàstia, encara que la denúncia no arribés a prosperar.

L'obra de l'escriptor es desplega en uns 40 títols, entre els quals destaquenLa vida sale al encuentro,que es va haver de publicar a Mèxic el 1955, al qual van seguirLas flechas de mi haz -«una visió molt crítica de la guerra civil», segons Borrás-La muerte está en el camino,Sexta galería, Cierto olor a podrido,Los curas comunistasiUn sexo llamado débil.