Inspirada i cabaretera crònica negra

Un musical artesanal fet per professionals que actuen amb lloable esperitamateur.La Vampira del Raval,el muntatge de Jaume Villanueva exposat en clau de cabaret amb tocs gore, acaba d'instal·lar-se a l'enclavament més oportú: el vell Teatre del Raval on fa un segle hi havia un menjador social freqüentat per Enriqueta, la cèlebre assassina en sèrie protagonista d'aquesta crònica negra de la Barcelona de 1912.

La bona factura de la partitura d'Albert Guinovart, l'àgil text de Josep Arias Velasco i la bona interpretació del truculent relat a càrrec d'un gran repartiment potser haurien merescut un espai de més capacitat, però cap hauria traslladat tan fidelment la fosca atmosfera de la peça com aquest local, que conserva l'estructura del polsegós escenari de l'època.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

L'accidentat part del muntatge ha fet més difícil portar a bon port el projecte. Els assajos han ensopegat amb força dificultats d'última hora, com l'afecció vocal de Roser Batalla. Mercè Martínez s'hi va incorporar fa només tres setmanes amb la idea d'alternar-se amb Batalla en el rol de la protagonista. En aquest temps, ha assumit perfectament el paper per arribar a punt a l'estrena, donant el to de comicitat negra a aquest sinistre personatge que segrestava, prostituïa i sacrificava nens per satisfer inconfessables vicis i desitjos suposadament terapèutics de sang de personatges de la classe alta barcelonina.

Però l'espectacle funciona. Pep Cruz (subinspector Ribot), Mingo Ràfols (El Marquès, la picant Claudina Elias), Jordi Coromina (marit de la Vampira, comissari Millán Astray), Roger Pera (macarra, advocat tísic) canten i interpreten alhora. Esplèndida Valentina Raposo, que aconsegueix un efecte terrible amb la manipulació dels tres ninos/nens. I molt encomanadisses les cançons, en especialCarrerons de Barcelona.Facin un lloc a aquesta proposta a la seva agenda de Nadal.