El mag del jeroglífic

¿Un nen d'avui dia, posem d'uns 12 o 13 anys, sabrà què és la pedra de Rosetta? ¿Aquest nen sabrà, si és aficionat al bàsquet, que el primer equip de la NBA on va jugar Pau Gasol es diu Memphis Grizzlies per la capital que va donar nom a l'Antic Egipte, o que qualsevol obelisc, ja sigui a París, Washington o Barcelona, té relació directa amb els faraons que van governar fa uns 4.000 anys les vores del Nil? ¿Els nens i nenes d'avui dia, sabran, en fi, qui eren Ra, Horus, Isis, Apofis o Anubis? ¿O què era la Duat, o qui va descobrir la tomba de Tutankamon, o què distingeix el Ba del Ka i de l'Aj? Per descomptat, si aquest nen no és fill d'algun treballador del Museu Egipci, o d'uns pares enamorats de les novel·les de Terenci Moix o Antonio Cabanas, la resposta serà segurament que no. Si, en canvi, a partir d'ara, cau a les mans d'aquest nen, com a regal vingut de l'Orient, una novel·la riu juvenil tan intel·ligent, frenètica i divertida comLa piràmide vermella, de Rick Riordan, inici de la seva trilogiaThe Kane Chronicles, podem augurar dues coses: que aquest petit lector o lectora disfrutarà com poques vegades a la seva vida d'una aventura entre Indiana Jones i Harry Potter, i que més d'un adult veurà com el fa envermellir al respondre totes i cada una de les preguntes anteriors.

Igual que ja havia fet amb els mites grecs en la seva exitosa pentalogiaPercy Jackson y los dioses del Olimpo(Salamandra), de la qual els dos volums inicials han estat traslladats a la gran pantalla, l'escriptor i professor texà Rick Riordan (1964) ha aconseguit en l'arrencada d'aquesta nova novel·la ordir un palimpsest que uneix ficció literària i mitologia, en aquest cas egípcia, d'una manera que implicarà sense remei els lectors adolescents. Des del seu demolidor inici («Només tenim unes quantes hores, o sigui que escolta amb atenció. Si estàs sentint aquesta història, ja estàs en perill») fins a la seva hàbil alternança de veus entre els germans Sadie i Carter Kane, incloent-hi la seva astuta utilització de l'humor (alguna vegada potser amb un deix que infantilitza la narració), les fórmules que Riordan aplica per desenvolupar aquesta fantasia juvenil sobre com els déus Horus, Isis, Osiris, Nefti i Set tornen al món real a través dels Estats Units són d'una eficàcia senzillament espectacular.

Com sempre, Sadie i Carter, fills de pares sacrificats, seran escollits per a una missió en la qual pràcticament vindran a salvar el món, i com sempre també l'autor recorrerà a tota mena de brillants secundaris, entre els quals destaquen aquesta vegada la deessa-gata Bast, elshabti, el babuí Kèops o el malvat Déu Vermell, a més a més d'una infinitat de monstres i criatures i de desenes d'enigmes que els protagonistes hauran de resoldre amb ajuda d'una mica de màgia.

ENIGMES / Tot això es pot trobar en altres novel·les, és cert, i en algunes fins i tot és possible que els flirtejos es resolguin amb dosis més elevades de passió i vampirisme. Però la màgia de Riordan és diferent, més lúcida, ideal per als temps que vivim: la d'advertir els seus lectors que després de la diversió hi ha claus que val la pena desxifrar. Enigmes que ens converteixen en déus. Jeroglífics.

3LA PIRÀMIDE VERMELLA

LA PIRÁMIDE ROJA

Rick Riordan

Trad.: Tiana Puig / Manuel Viciano

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Kimera-La Galera / Montena

500 / 478 pàg. 15,95 €