Els Setze Jutges, 50 anys després

Eren només tres, però aspiraven a créixer, i es per això que després van decidir dir-se Els Setze Jutges. Un dia com ahir, fa exactament 50 anys, Josep Maria Espinàs, Miquel Porter i Remei Margarit (que en l'últim moment no va poder cantar per indisposició) figuraven en un cartell que deia:Sessió extraordinària dedicada a la poesia de la Nova Cançó. L'actuació -a la qual després es va sumar Lluís Serrahima- va ser en un pis del carrer de Santaló (llavors seu del CICF, Centre d'Influència Catòlica Femenina), l'actual Institució Cultural ICCIC (ubicat a la Via Augusta). Lloc on ahir es va recordar la importància d'aquest col·lectiu amb diverses activitats: una taula rodona a càrrec de Josep Maria Espinàs i Lluís Serrahima (autor de l'article considerat el manifest fundacional de la Cançó,Ens calen cançons d'ara); un concert a càrrec del pianista Francesc Burrull (amb un repertori 100% Nova Cançó); un emotiu record a Enric Barbat, l'últim dels quatrejutgesque han mort, i la inauguració d'una exposició de 81 fotografies, comissariada per David Ferrer i Fermí Puig. A l'acte hi van assistir altres integrants d'Els Setze Jutges, a part dels ja esmentats, com Maria del Mar Bonet i Maria Amèlia Pedrerol.

OBJECTIU COMPLERT / El periodista i escriptor Josep Maria Espinàs, un dels protagonistes d'aquest recital de fa mig segle (ijutgenúmero tres) -que ahir es va animar a cantar la primera estrofa de Summertime, de Gershwin, que ell va traduir al seu dia com aEstiu-, admet que quan van fer aquell recital el van viure com «una experiència» que no se sabia «en què consistiria». «Érem tres intèrprets que fèiem cançons en català. Havíem anat al CICF, hi vam conèixer el llavors professor d'aquesta entitat, el doctor Gonçal Lloveres, i li vam proposar aquesta actuació. Ell s'hi va interessar de seguida. Ens va presentar com si fos una conferència i va usar la paraulapoesia, que semblava que en aquella època feia menys por. Hi van assistir unes 50 persones, però la sala era plena de gom a gom».

Notícies relacionades

Elegia coral de les situacions quotidianes

L’exclusiva de Paulina que Colate no va consentir

Els organitzadors de l'acte d'ahir recorden que en el díptic d'aquella actuació del 19 de desembre del 1961 es va utilitzar per primera vegada el terme Nova Cançó. Espinàs explica que en realitat el moviment encara no tenia nom. I que després va ser ell qui va encunyar el d'Els Setze Jutges. «Érem tres, sí, però vaig posar 16 deliberadament: havíem de créixer i no tenir una carrera individual. Va ser l'inici d'un grup més gran i el llançament de joves que, a diferència de nosaltres, sí que volien dedicar-se a aquest ofici». ¿I què ha quedat d'aquell esperit? «Doncs com qualsevol esperit, sempre es transforma. Però, ¿qui ens havia de dir que Llach cantaria a l'Olympia de París?». Però Llach ara ja no canta. Més encara, al febrer debutarà com a novel·lista ambMemòria d'uns ulls pintats,que narra l'amor entre dos homes durant la guerra civil.

David Ferrer, professor de l'ICCIC i comissari de l'exposició fotogràfica, va recordar que es complia el 50 aniversari d'aquesta primera actuació i va afegir que l'acte d'ahir servirà com a aperitiu d'un llibre. «Un monogràfic d'Els Setze Jutges, amb biografies de cadascun d'ells, a càrrec de Joan Manuel Escrihuela».