«Volem divertir»

Angelina i els Moderns reivindica el ie-ie català: Lita Torelló, Hermanas Serrano, l'adolescent Maria Cinta... Després del primer disc, penja a la seva web noves adaptacions amb el nom deGran reserva. Avui serà al cicleBandAutors al Palau, al Petit Palau (21.00 hores), on recrearà un programa radiofònic dels anys 60 amb la complicitat d'unfand'aquest repertori, Òscar Dalmau. Parla Angelina Fàbregues,àlter egod'Helena Casas (excantant de Pomada).

-¿Quina és la missió del grup?

-Divertir-nos i que el públic es diverteixi. Els músics són grans instrumentistes. Són del ram del jazz, improvisar és el seu pa de cada dia, i fer-ho amb l'estil ie-ie és un repte.

-Aquests discos dels 60, ¿els va descobrir a través dels seus pares?

-No, d'un amic. Els meus pares eren uns avorrits i els agradaven més els cantautors. És una pena: la gent guarda a casa els àlbums de Raimon i Llach, i no tant els altres.

-Les noves gravacions que han penjat a la web, amb còmplices com Sanjosex i el Quartet Brossa, ¿són l'embrió d'un altre disc?

-No, no el farem, ¡pagui'l vostè! Les cançons seran a internet i que la gent les baixi. Acabem de gravar una versió deSealed with a kissamb Mazoni. Nosaltres no volíem ni gravar el primer, però ens vam anar animant i…

-Al franquisme, en el fons, ¿les cançons ie-ie en català li feien més por que les compromeses?

-Doncs crec que l'ha encertat; ¿això, se li ha acudit a vostè o ho ha llegit en algun lloc? És més perillós fer una cosa en un to normal, com si res, que de queixa. Jo sempre he intentat això: no m'ha agradat gaire fer coses reivindicatives. Arribarà més lluny Manel que altres grups.

-Conxita, el seu altre projecte, ¿existeix?

-Sí, Conxita és una Helena que hi aquí i que seguirà, perquè a mi m'agrada molt aquest estil. Ara estic fent de mare de dos fills i tinc molta feina, però potser d'aquí un temps el recuperaré.

-El pop introvertit de Conxita es va avançar al nou front de grups.

-El segon disc és el que té més valor; en aquest es va arriscar molt. Ara veig que Mazoni amb aquest últim disc, amb cançons més lentes, s'ha arriscat, i la gent ho accepta. Amb Conxita ens vam passar. Ara tinc un altre projecte, 2 Princeses Barbudes, amb Marc Marcé. Música amb instruments de joguina al 100%, sense fer trampa, que costa molt.

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

-¿Com ha aconseguit fer cantar Òscar Dalmau?

-Està boig, ha triat la cançó més difícil, Desafinado, de Jobim. Diu que la va agafar perquè «desafina», però no és cert: canta millor que alguns que van de cantants pel món.