L'obra filantròpica dels amics quàquers

La fotografia de la classe de segon de Montserrat Sagué deixa veure al fons les torres d'una casa, avui en dia derruïda, que estava situada al carrer d'Anglí. La presència d'aquest mateix detall en algunes de les fotografies del reportatge de Robert Capa va ser el que va permetre localitzar-les a l'escola Dolors Monserdà. Aquesta torre, propietat de la família Sagnier, va ser la seu de la Societat dels Amics, o quàquers, durant la guerra i estava tan a prop del col·legi que la seva presència en aquest va ser quotidiana.

La majoria dels membres d'aquest grup religiós protestant, pacifista, auster i humanitari que van prestar la seva ajuda a Espanya eren anglesos i escocesos, encara que la seva activitat en el bàndol republicà va ser coordinada pel nord-americà Alfred Jacob i la seva dona, Norma.

La seva estructura era petita. A mitjans de 1938 comptaven amb una desena de missioners estrangers i uns 170 col·laboradors, la majoria d'ells refugiats, però el seu habitual mètode de cooperació amb entitats locals va resultar molt eficient i van liderar la Comissió Internacional d'Ajuda als Nens d'Espanya, que entre altres coses portava ajuda de l'exterior i va coordinar el trasllat de nens a l'exterior.

Colze a colze amb Ajuda Infantil de Rereguarda, pròxima als comunistes, o amb Pro Infància Obrera, de línia anarcosindicalista, quan Capa va fer el seu reportatge al Monserdà els quàquers ja havien estès una xarxa de 16cantines de lletper tot Catalunya, sis d'elles a Barcelona. En aquests locals se servia llet als nens i pa, elaborat in situ amb reserves de blat arribades dels Estats Units. Igualment, els quàquers van crear colònies escolars en què els nens refugiats estaven fora de perill i rebien educació amb certa normalitat. Així mateix, el 1938 tenien quatre centres assistencials distribuïts per Barcelona, habilitats en locals municipals i d'altres grups protestants.

Notícies relacionades

Cinc nenes de Sarrià

Sixena demana suspendre el concert de Rosalía al MNAC, nova polèmica per les pintures murals

A més a més de l'escola Dolors Monserdà, els quàquers van treballar en tota la xarxa d'escoles del Consell de l'Escola Nova Unificada constituït durant la guerra. Com explica Rosa Serra Sala en la seva tesiAjuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la guerra,els quàquers van organitzar un eficient sistema de repartiment, encara que molts usuaris no tenien clar qui eren els seus beneficiaris: a Sarrià alguns avis encara parlen avui de «la llet i el pa dels mormons».

Els quàquers, neutrals declarats, van estendre la seva activitat pels dos bàndols, igual que van fer en altres conflictes al llarg del segle XX. No obstant, sembla que a Espanya van trobar més complicitat entre els republicans, menys reticents davant un grup religiós protestant. En el bàndol nacional, en canvi, van suscitar certa desconfiança.