Cinc nenes de Sarrià

Una gran palmera a la Via Augusta és l'únic que queda de l'antic edifici de l'escola Dolors Monserdà de Sarrià, on la Societat d'Amics Quàquers repartia llet i pa als nens, davant la càmera de Robert Capa, el 1938. Els negatius del fotògraf hongarès van estar perduts 66 anys i són part de lamaleta mexicana, 4.500 imatges de la guerra civil captades pel mateix Capa, per Gerda Taro i per David Seymour,Chim. Montserrat Sagué, que al febrer farà 82 anys, s'ha reconegut en una d'aquelles imatges inèdites a partir de les indagacions iniciades amb la iniciativaEls nens de la maleta,empresa per EL PERIÓDICO i el MNAC, on es pot visitar una exposició sobre aquestes imatges fins al 15 de gener. Quatre veïnes més del barri, Maria Rosa Rucabado, Assumpta Marsà, Carmen Sobrevila i Vicenta Noia, anaven a la mateixa escola i, si bé no surten a les fotografies, sí que hi han reconegut altres antigues companyes.

El recorregut de Sagué ha estat molt més curt que el de les fotografies de la maleta. Sarrià és una illa. Ella, com molts dels seus veïns, no s'ha mogut mai del barri. La botiga d'hules de la seva família i casa seva, al carrer de Jaume Piquet, són només a una travessia de l'antiga escola, igual que el Casal d'Avis de Can Fàbregas, que freqüenten molts avis que són exalumnes de l'escola. Després de mirar-se les imatges fins a tres vegades, Sagué es va aturar davant d'una figura diminuta. «Sembla que aquesta nena podria ser jo», va dir en veu baixa. El seu marit, el Pere, va assentir. «És el teu posat», va afegir. Per a qualsevol altre, distingir-la hauria estat difícil. Però a aquella edat ell ja la coneixia i ja l'havia portat en braços.

UN SOMRIURE / L'ampliació de la imatge els va donar la raó i va descobrir el que sense cap mena de dubte era el somriure de la Montserrat, igual que fa 74 anys. No recorda com li van fer aquella foto, però és una de les poques nenes que miren directament a càmera. Igual que una altra que reconeix del cert, Emilieta Coma, una nena de la seva classe que va ser apadrinada per l'escriptor Joan Mates. Ella sí que va marxar de Sarrià.

Sens dubte, aquella era la classe de segon, la de la senyoreta Asunción Masvidal. Capa la va fotografiar vestida de dol i d'esquena, però la seva neboda, Carmen Sobrevila, reconeix la seva figura menuda, el seu pentinat sobri i la coixesa que patia. El 1938, Masvidal tenia 45 anys. Després de fer classe a Navarcles, Monistrol i Guixà va demanar plaça a Sarrià quan el Patronat Escolar de Barcelona va obrir, el 1931, el Grup Escolar Dolors Monserdà. La nova escola ensenyava en català i amb el renovador mètode Montessori. Durant la guerra els nens seguien treballant a l'aire lliure, però es va haver d'habilitar com a refugi una antiga nevera excavada a terra. «Als més petits ens ficaven als forats i els grans es quedaven drets», recorda Sagué.

L'escassetat d'aliments va ser alleujada amb l'ajuda impagable de la Societat dels Amics Quàquers. Maria Rosa Rucabado, nascuda el 1932, recorda bé el pa integral i, amb especial carinyo, «aquell pa blanc, que deien que era d'arròs, tan esponjós i tan diferent del del racionament de la postguerra». El pa se servia amb llet, que es deia que venia de Rússia. «A mi me'n donaven una mica més, perquè érem set germans», diu Rucabado.

Notícies relacionades

L'obra filantròpica dels amics quàquers

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Encara que les antigues alumnes no recordin la visita de Capa, devia ser un esdeveniment. Tot i que l'esmorzar se servia sempre a la cuina, en aquest cas, sens dubte per proporcionar un marc més agradable i lluminós, es va traslladar al pati de pàrvuls, que donava a l'antiga Baixada de l'Estació, avui carrer de Donoso Cortés. A les taules hi ha la mateixa vaixella que s'utilitzava a les cantines dels quàquers. «Normalment cadascú portava de casa el seu plat d'alumini i un got amb nansa, que sempre estava abonyegat», explica Vicenta Noia.

Les quatre exalumnes encara recorden el nom d'altres nenes d'aquella classe: les germanes Cortés, Remei Calmet, Carmen Benages i Josefina Cañelles, que sí que surt, asseguda, a les fotografies de Capa.