Dúo Dinámico: «'Resistiré' és una queixa del 15-M, dels gais...»

El Dúo Dinámico celebra els seus 50 anys de carrera reunint en un disc les seves cançons emblemàtiques amb convidats com Julio Iglesias, Serrat, Miguel Ríos, Lolita i Los Pecos. I avui comença una tanda de tres concerts al Teatre Coliseum.

-Tres dies seguits... ¿Ho resistiran?

-Ramón Arcusa: I tant. Hi estem acostumats. Quan vam començar, actuàvem tot l'any. Bé, 364 dies, el dia que es va morir el Papa van tancar els teatres. A més, ens cuidem, i no ens esgargamellem.

-¿I elhit Resistiréadquireix una dimensió col·lectiva arran del 15-M?

-R. A: És una icona de cançó per a una queixa col·lectiva, no només del 15-M, també del col·lectiu gai. Ens encanta que una peça nostra serveixi per a alguna cosa, perquè la gent expressi el seu malestar, i ara ens queixem que els polítics ho han de fer una mica millor.

-I Alaska era la candidata ideal per cantar-la, és clar.

-R. A.: Sí. De fet, ella ens la va demanar perquè és la que més li agrada.

-Titulen el disc Somos jóvenes, com la peça que aquí canten amb Los Pecos. ¿«La juventud debe perdurar mientras queramos tú y yo cantar», com asseguren en una estrofa?

-R. A.: Són missatges simples, sense pretensions; no ens vam trencar el cap. Però quan la gent sentDúo Dinámico,somriu; i quan sona la nostra música, balla.

-Tampoc és gaire profunda Quince años tiene mi amor, que en l'àlbum aborden amb Ana Torroja. Això sí, hi ha qui ha dit si no són una mica grans per seguir cantant a jovenetes. ¿Es pot ser eternament adolescent?

-R. A.: No, això no ho som. Però sí que es pot cantar a la joventut, per què no. I sabem que totes les noies que tenien 15 anys i ens tornen a veure ara els tornen a tenir: es comporten dues hores com teenagers.

-El disc comença amb força: Quisiera ser i Miguel Ríos. I s'acaba amb una bomba: La, la, la amb Serrat.

-R. A.: Un luxe, sí. Miguel ens va dir que vam ser els primers a incorporar el swing a Espanya. I Serrat... Vostè ja va explicar en aquest diari com va anar: ens va trucar i va suggerir la cançó.

-¿I no es van plantejar cantar-la com ell en català i reivindicar vostès també els seus orígens?

-R. A.: No volem més problemes dels que hi ha. Cantar-la amb Serrat va suposar un retrobament amb el passat i llimar qualsevol mena de dubtes. Va ser un acte molt generós per la seva part. A més, al principi la vam cantar tota en català, però al final vam decidir fer-la bilingüe.

Notícies relacionades

Scorpions i Judas Priest, bucle de hits

El taxista que comparteix cartell amb Helen Mirren

-Acaben de resumir 50 anys de carrera en un disc. ¿S'atrevirien a fer-ho amb una frase?

-Manuel de la Calva: El mateix títol del disc:Somos jóvenes. N'estudiàvem altres com50 años no son nada,Que nos quiten lo bailao, però va ser Serrat qui ens va dir: «No, no m'agraden. ¿Per què no hi poseuSomos jóvenes?». Així és com ens sentim.