primera proposta interactiva i multimèdia del centre

El Picasso rescata una exposició mítica

El museu celebra la mostra de la Sala Esteva de 1936

Un dels apartats de ’Picasso 1936. Empremtes d’una exposició’.

Un dels apartats de ’Picasso 1936. Empremtes d’una exposició’. / EFE / TONI GARRIGA

1
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

Sense cap quadro i sense cap original. I multimèdia, experimental i interactiva. Així ésPicasso 1936. Empremtes d'una exposició, la nova mostra del Museu Picasso. Una aposta «arriscada, innovadora i radical», segons l'encara director del centre, Pepe Serra

-aviat nou responsable del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)-, que té com a objectiu «representar i rellegir l'exposició que Picasso va fer el 1936 a la Sala Esteva», explica la seva comissària Sílvia Domènech. I que és fruit del Centre de Coneixement i Investigació del museu estrenat recentment.

Una mostra fonamental, la de la dècada dels anys 30, per entendre la relació del malagueny amb Barcelona i que té molts punts especials. Un és que es va realitzar gràcies a l'afany d'ADLAN (Amics de l'Art Nou); que Joan Miró, Juli González, Luis Fernández i Salvador Dalí van intervenir en la inauguració, a través de la seva veu gravada en disc; que Paul Éluard hi va participar, i que va ser el mateix Picasso qui va escollir les 25 obres de la mostra.

Notícies relacionades

PEPE SERRA AL MNAC / Tot això és el que pretén explicar la mostra actual (fins al 19 de febrer). «Una exposició documental però no amb documents, sinó de documents», segons Domènech, que se serveix de la documentació que va generar l'exposició del 36, part de la qual es va comprar per la xifra simbòlica de 8.000 euros a Claudio Hoyos, nét dels propietaris de la Sala Esteva, per fer-la. ¿Com? Amb projeccions, audiovisuals i altres dispositius multimèdia que permeten la participació i la interacció del públic.

Durant la presentació, Pepe Serra va afirmar no «dedicar gens de temps» ara al futur projecte del MNAC perquè vol «disfrutar fins a l'últim segon» del Picasso, un centre del qual «no és fàcil marxar». Però sí que va expressar que el seu nou càrrec és «un repte increïblement estimulant» i que només espera «estar a l'altura del museu més important del país».