Amor, i etcètera

A vegades la intel·liguèntsia britànica no pot evitar caure en els mateixos clixés que sembla criticar. La contradicció entre el culte a la formalitat i el culte als baixos instints que forma part de l'ésser britànic-la hipocresia i l'arrogància convertides en belles arts- recorre la nova col·lecció de relats de Julian Barnes (Leicester, 1946), que oscil·la entre una irritant trivialitat i una bella melancolia.Pulsacionsparla de l'amor en parella des de la disparitat de tons i timbres que un vell murri posa en pràctica quan sap que part de la matèria narrativa amb què treballa no dóna la talla.

A la primera part del llibre, Barnes esqueixa els pesos pesants dels pesos ploma: cinc relats separats per una conversa dividida en quatre moviments, un quartet d'intermedis que funciona més com a punxada que com a desgreixador.A casa de Phil i Joannaserveix com a paradigma dels problemes del llibre: l'enginy posat al servei del no-res, o com Barnes es riu dels formalismes barats i del sarcasme acrític de la classe mitjana-alta britànica sense que tinguem la impressió que els ridiculitza, sinó que hi participa secretament. Parlàvem dels pesos ploma, encara que els relats que els circumden també fan jocs malabars amb la banalitat. NomésLes línies del matrimoni, o la història d'un viudo que revisita l'illa on va ser feliç amb la seva dona, anuncia un canvi de registre: el que vindrà és més seriós, i recupera la millor faceta del contista Barnes, el deLa mesa limón

Els dos últims relats del llibre el redimeixen de la seva frivolitat. ACarcassona, Barnes elabora una meditació, alhora informal i emocionant, sobre l'enamorament de l'històric rebel Garibaldi. A la «divina estupidesa de l'heroi» hi contraposa la divina estupidesa de l'escriptor que el reinventa, aprofitant la brevetat del repte per reflexionar sobre «l'estrèpit del tro de l'amor». APulsacions, que dóna títol merescut al llibre, el narrador compara el seu propi fracàs sentimental amb la humil però valerosa relació dels seus pares. És un conte molt bonic, una respectuosa elegia dedicada a tots aquells que, contra vent i marea, han estimat sense culpar ningú per això.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

3PULSACIONS / PULSO

Julian Barnes. Trad.: Alexandre Gombau / Mauricio Bach. Angle / Anagrama. 259 / 272 p. 17,90 / 18,50 €