Anar al contingut

CRÒNICA

Hamasyan escriu el seu propi conte

Captivadora estrena del jove pianista armeni

ROGER ROCA
BARCELONA

Poden ser temps de crisi, però el que no afluixa és l'allau de talents suposadament cridats a ser «les grans estrelles del futur». Hamasyan n'és un. Perquè és jove, perquè és un músic dotat, perquè el seu perfil de melòman modern està ben vist -està versat en clàssica, en rock indie, en folklore-, perquè l'ingredient exòtic de la seva biografia ven -armeni criat als Estats Units- i, el que és fonamental, perquè té una discogràfica potent al darrere. Si serà o no una estrella és aviat per saber-ho. Però en qualsevol cas, no serà un més. A fable, la seva estrena per a una multinacional, té alguna cosa d'especial. Un to fosc, com de conte infantil de por, i un accent propi que no seria just reduir a l'ingredient armeni de la seva música.

El cicle Pianos del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona presumeix d'apostar pels talents del teclat a tenir en compte, i dimarts a Luz de Gas, amb el Tigran Hamasyan Trio va poder treure pit. No és el virtuós més gran que ha passat pel festival, tot i que no té res a envejar a altres pianistes. Tampoc és el més vistós. Ni el més innovador. Però s'expressa amb una veu melodiosa i sentida que no és igual a la de ningú més. Precís, intens i dramàtic quan feia falta, se'l va veure tendre quan va voler sonar més dur; els racons foscos del rock no són el seu hàbitat natural. El seu món és més de faula, de bosc encantat.