Joan Colomo: precoç, prolífic, hiperactiu i caòticament bilingüe

«Hauria de posartoda la carne en el asador, però tinc un rotllo de'me la suda el pito'». Així, mitjançant un caòtic bilingüisme que li permet canviar d'idioma 10 vegades per minut, resumeix el cantant Joan Colomo la seva trepidant i desordenada manera de funcionar. Té 30 anys i en fa gairebé 20 que toca en grups. Grava cançons a preu fet i ni tan sols li agraden totes, però prefereix no perdre-hi gaire temps. En qualsevol cas, avui en toca diverses del seu nou disc,Producto interior bruto Vol. 1, a la sala Music Hall (21.30 hores).

Quan el professor entregava les notes, el petit Colomo ja se sabia la cançó de memòria: aprovat justíssim. «És la història de la meva vida: sempre a mig gas», lamenta avui el músic més ocupat i menys preocupat de Catalunya. Un company de col·legi li va deixar un casset de Sangtraït i amb 11 anys va formar el seu primer grup, Sigue Buscando, on bramaven contra polítics i masclistes a ritme hardcore. Els seus pares el portaven a tocar a casesokupades.

Des d'aleshores, aquell nen precoç de Sant Celoni ha militat en bandes com Ariadna, Rain Still Falling, The Unfinished Sympathy, Zeidun i La Célula Durmiente. Aquestes dues últimes encara les compagina amb la seva més recent i exitosa singladura sota el seu propi nom. I és que el seu primer disc,Contra todo pronóstico(2009), va destapar un autor prolífic, silvestre i ¡trilingüe!; tan sobrat d'idees musicals com deixat per a les rimes. «Algunes lletres de l'últim disc són de vergonya aliena. De fer-les a corre-cuita la nit abans, com quan anava al col·legi», confessa gairebé, només gairebé, penedit.

La deixadesa congènita de Colomo es barreja amb una hiperactivitat malaltissa. «La meva política és dir que sí a tot», reconeix. Itot, en el seu cas, pot significar produir grups, gravar versions per a recopilatoris, anar a tocar a una emissora local de Celrà, llegir un manifest contra la violència de gènere i protagonitzar una pel·lícula. «Després he sabut que la gent sol dir que no a les coses. Jo en sóc incapaç», assumeix.

Notícies relacionades

Brillant estrena de la cantata ‘La Nadalenca’

Un amor secret als Encants

MONOLOGUISTA PUNK/ Les lletres no són el seu punt fort, però Colomo té una oïda excepcional. Pot aprendre a tocar una cançó que hagi escoltat un minut abans. I així, segons bufa el vent, improvisa unhitde Camela en un programa de televisió o dedica mitja actuació aversionarRoxette. Sí, el seu directe és tan caòtic com el seu dia a dia. El guió és sempre el mateix: «anar parlant i anar tocant temes». Però cada nit és diferent. «Hi ha dies que no has assajat, toques fatal i els acudits no tenen gràcia», accepta. Però altres nits, el públic surt tan entusiasmat que li pren els discos de les mans.

El d'aquesta nit no és un concert especial, perquè últimament toca tres i quatre dies per setmana. Però segur que no s'assemblarà a cap dels anteriors. Això sí, amb aquesta pluja fa tanta mandra anar a assajar...