L'OPINIÓ DELS FANS DEL CÒMIC CREAT PER HERGÉ
Benedicció tintinòfila
Els experts de Tintín atorguen un notable alt a la versió de Spielberg
Tràiler de ’Les aventures de Tintín’. /
Dde dubtes i recels n'hi havia entre els tintinòfils més puristes abans de l'estrena deLes aventures de Tintín: el secret de l'Unicornsobre si Spielberg sabria captar l'esperit d'Hergé, si escoraria massa cap a l'espectacularitat hollywoodiana per captar el públic nord-americà, per a qui el reporter del tupè no és precisament famós, o si seria una altra fallida versió cinematogràfica. Bé, doncs, segons la majoria de seguidors i experts en Tintín consultats per aquest diari, al creador d'Indiana Jones li ha quedat brodada.
GESTOS DE COMPLICITAT / «Li poso un 8 sobre 10», resumeix David Baker, membre de l'Associació catalana de tintinaires 1001 (translació en números de Milú en català), que funciona des del 2003 (www.1001.cat). Per Baker, «Hergé no s'hauria posat mai les mans al cap davant aquest Tintín del segle XXI. Crec que els fans n'hem quedat bastant contents. Si ets aficionat de veritat t'ha d'agradar perquè es nota al darrere la mà d'un tintinòfil: té gestos de complicitat que fan que no perdis el somriure ja des dels crèdits. Saben com tocar la fibra. Però té unperò: em sobra l'escena de la persecució pel Marroc, llarga i pel·liculera, i la de la lluita de les grues, massa Indiana Jones, encara que entenc que és el peatge de Hollywood».
Fernando Rodríguez, membre de l'Associació de tintinòfils de parla hispana ¡Mil Rayos! (www.milrayos.com/blog), coincideix en els mateixosperòs, encara que «no suposen un condicionant gaire greu». «El resultat final, per a un tintinòfil, és gratament reconfortant», creu, i atribueix bona part del mèrit als detalls -«veure Hergé dibuixant Tintín al Mercat de les Puces de Brussel·les» o l'apartament del carrer del Labrador, «reproduït amb detall»- i als gestos de complicitat -«llaunes de cranc, whisky flotant en gravetat zero...».
«M'ha agradat molt i trobo que és respectuosa i posa al dia la història de Tintín -afirma el periodista Manel Fuentes-. Tot i que veig el capità Haddock massa gras i li falta un punt d'expressivitat la resta és espectacular». En la mateixa línia està Jordi Tardà, presentador deTintín a la ràdio: «És fantàstica, encara que admeto que és més Spielberg que Hergé, és més americana que belga. Crec que la sèrie farà història».
Més mesurat és el director del Saló del Còmic de Barcelona, Carles Santamaria. «És un gran espectacle visual però respira molt Indiana Jones. Com a adaptació, al mirar si transpira l'esperit de Tintín, la veig una mica freda, crec que li falta emotivitat, encara que la primera part és captivadora».
PELL DE GALLINA / Entusiastes han estat a les xarxes un parell de cineastes tintinòfils. Mentre que Álex de la Iglesia tecleja a Twitter: «M'ho he passat com un nan dels boscos de la selva negra», Manuel Huerga, «fascinat» i a estones «amb la pell de gallina», s'esplaia a Facebook: «Dubto que mai ningú hagués pogut fer un tractament millor de l'original, aconseguint a la vegada una pel·lícula esplèndida en tots els aspectes. Acció, ritme, humor, posada en escena espectacular, excel·lent nivell d'interpretació dels actors-híbrids, ¡fins i tot Milú! Haddock podria aspirar a un Oscar». Definitiu.
