El xoc energètic
El prolongat impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà pot tenir conseqüències polítiques de llarg abast a la Unió Europea a través de les pròximes eleccions del 2026 i 2027.
El xoc de preus per la guerra a l’Orient Mitjà està creant tensions dins dels estats de la Unió Europea (UE) i accentuarà el descontentament ciutadà ja existent. El prolongat impacte econòmic del conflicte a causa dels greus danys en les infraestructures dels països del Golf pot tenir conseqüències polítiques de llarg abast a la UE a través de les eleccions previstes el 2026 (Xipre, Suècia, Letònia i estats alemanys de Saxònia-Anhalt i Mecklemburg-Pomerània) i el 2027 (Espanya, França, Itàlia, Grècia, Polònia, Finlàndia, Estònia, Eslovàquia i Malta). De moment, la crisi energètica ja ha generat un sobrecost de 24.000 milions d’euros a les llars i les empreses de la UE, calcula l’Executiu comunitari.
Les idees genèriques presentades per la Comissió Europea el 22 d’abril per afrontar la nova crisi i els moderats resultats de la cimera europea informal a Xipre del 23 i 24 d’abril aporten poques solucions a curt termini. El pla de la Comissió "no és suficient" i arriba molt tard, va criticar en la cimera la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. "Mai arriba a ser molt concret", va lamentar el primer ministre belga, Bart De Wever. Els Vint-i-set van encarregar als ministres d’Economia que elaborin "propostes molt específiques" per afrontar la crisi de preus de cara al Consell Europeu del juny, va explicar la presidència semestral xipriota de la UE.
Més de 50 dies després de la pujada dels preus energètics, la Comissió encara ha de presentar la seva mesura més concreta: el marc temporal d’ajuts estatals per flexibilitzar la normativa i facilitar mesures d’emergència en recolzament de les llars i sectors més exposades. No obstant això, l’ajust pressupostari exigit per la Comissió per reduir el dèficit i el deute públic deixa un marge limitat a la majoria de governs.
La Comissió Europea va anunciar que treballa en una reforma per rebaixar la tributació de l’electricitat i abaratir-ne el preu. Com que l’electrificació és el pilar principal del pacte verd de la UE aprovat el 2020, sorprèn que aquesta reforma per retallar l’excessiva tributació de l’electricitat no hagi sigut presentada i aprovada fa anys, ja que el preu de la llum és el doble de car a la UE que als Estats Units i la Xina i perjudica la competitivitat europea. Així mateix, el pla d’acció per a l’electrificació de la UE no es presentarà fins a l’estiu.
L’augment del cost energètic ha obligat Alemanya a retallar a la meitat la seva previsió de creixement per a aquest any, que es limitarà al 0,5%, i la companyia aèria Lufthansa ha cancel·lat 20.000 vols fins a l’octubre. França i Itàlia també han rebaixat la seva previsió de creixement al 0,9% i al 0,6%, respectivament. França ha anunciat a més un ajustament pressupostari addicional de 6.000 milions, amb el consegüent impacte socioeconòmic negatiu. Tot i que Espanya creixerà el 2,1% el 2026, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), el creixement de la zona euro es limitarà a l’1,1%.
La rebaixa durant dos mesos dels impostos dels carburants aprovada a Alemanya per esmorteir la crisi va generar un altre xoc en la coalició governamental, ja que la ministra d’Economia, la democristiana Katherina Reiche, va atacar públicament el ministre de Finances, el socialdemòcrata Lars Klingbeil, per proposar aquesta mesura, segons la seva opinió costosa i poc eficaç.
A Irlanda, els agricultors i transportistes van haver de bloquejar durant diversos dies a l’abril les principals carreteres i l’única refineria del país per forçar el Govern conservador a aprovar d’emergència el 12 d’abril una retallada de 10 cèntims per litre en els impostos dels carburants, ajornar una nova taxa addicional als carburants i triplicar les ajudes. El recolzament del 56% dels votants a la protesta va mostrar la desconnexió dels partits governants, Fianna Fail i Fine Gael, de la realitat social, que ja va deixar palesa l’aclaparadora derrota dels candidats governamentals en les eleccions presidencials de l’octubre del 2025.
Notícies relacionadesPreu dels aliments
La pujada anual del 4,2% del preu dels aliments no processats a la zona euro registrada al març, segons Eurostat, sumada a la pujada del 5,1% del preu de l’energia i el desmesurat encariment de la vivenda, agreujarà el malestar social dels votants a la UE, perquè les pujades de preus de les principals despeses de les llars són molt superiors als augments salarials.
