en contra
Pizza congelada
L'estrena, ahir, de 'Les aventures de Tíntin: el secret de l'Unicorn' ha obert el debat entre els defensors de l'adaptació portada a terme per Steven Spielberg i els que consideren que és un sacrilegi a la memòria d'Hergé. ¿Un portentós espectacle tridimensional que evoca Indiana Jones? ¿O una insípida translació fílmica llastada per la fredor de l'animació 'motion capture'?
Els espectadors aplaudeixen la versió de Spielberg sobre el còmic d’Hergé. /
Tot i les bones intencions del senyorSpielberg, em vaig avorrir com una ostra ambLes aventures de Tintín: el secret de l'Unicorn, però és molt possible que la culpa sigui meva per no formar part del públic a qui va dirigida. Ben realitzada, plena de ritme i de seqüències espectaculars, aquesta pel·lícula pot fer passar una bona estona a qualsevol que s'hi enfronti des del desconeixement de la font (la immensa majoria del públic nord-americà, en què els tebeos d'Hergé mai es van fer famosos) o des d'una admiració desmesurada pels avenços tecnològics i les meravelles de la captura de moviment. Lamentablement, els que no li veiem la gràcia a aquesta tècnica tan avançada -que se serveix de bons actors per convertir-los en ninots- i que, a més a més, mantenim una relació sentimental amb Tintín que es remunta a la infància, trobem molt poques coses amb què passar-nos-ho bé aEl secret de l'Unicorn.Si de cas, pot ser que ens entrin ganes de rellegir els nostres vells àlbums amb llom de tela. I és que l'adaptació de Spielbergrecorda una pizza congelada: hi ha tots els ingredients, però no té gust de res.
És possible que la tècnica de motion capturesigui la més adequada per portar al cinema les aventures de Tintín: els anteriors intents, tant en dibuixos animats com en imatge real, van ser catastròfics; encara que s'ha de reconèixer que Jean Pierre Talbot, el protagonista d'aquelles dues rupestres pel·lícules dels anys 60, una d'elles ambientada a València (El misteri de les taronges blaves), era clavat al reporter del tupè. Però aquí hi ha alguna cosa que no funciona:
1/ La fredor de la captura de moviment, tècnica que només serveix, al meu entendre, per fabricar ninots que es mouen (gairebé) com persones.
2/ L'escassa entitat humana, reconeguem-ho, dels entranyables personatges de Hergé,simples prototips que funcionen a la perfecció en un tebeo, però no en un llargmetratge.
3/ La inevitable americanització, a l'estil d'Indiana Jones, d'un personatge d'un altre continent i una altra època, a càrrec d'algú que el va descobrir als trenta i tants anys.
Els optimistes diran que qualsevol excusa és bona per guanyar adeptes aHergé,però em fa la impressió que els nens exposats a aquest aclaparador espectacle tridimensional poden trobar molt rancis els àlbums de Tintín.
