La repressió als països àrabs salta al còmic

En una lletra minúscula, en les 13 pàgines finals d'El paraíso de Zahra es llegeixen 16.901 noms. Són persones executades i assassinades a l'Iran des del 1979, quanKhomeiniva instaurar laRepública Islàmica. Si aquesta llista esgarrifa, més ho fa la història i elretrat de la repressió i la retallada de llibertats que d'aquest país dibuixa aquestanovel·la gràfica que Norma publicarà la setmana que ve i que renova l'estela de l'autobiogràficPersèpolis, de Marjane Satrapi.

"Els personatges són ficció, però la història s'inspira en fets reals: en una mare iraniana, molt coneguda gràcies a Youtube, que mai va abandonar la recerca del seu fill desaparegut durant les protestes en les eleccions del 2009. El va buscar en hospitals, presons, comissaries...", explica el dibuixant Khalil, al costat del guionista Amir, en videoconferència des de San Francisco, on viuen. Els dos autors, adverteixen, utilitzen pseudònim "per protegir amics i familiars que segueixen a l'Iran".

Abu Graib iranià

En aquestes protestes, milions d'iranians --"molts joves, dones, que estan molt discriminades, i clergues d'alt nivell"-- van denunciar el frau en les presidencials i el "règim corrupte" que reelegiaAhmadinejadamb el suport d'Ali Khamenei i el seu Consell de Guardians en detriment del reformista Mussavi. Allà va morir d'un tret la joveNeda Agha Soltan, recordada en el còmic i que el món va conèixer gràcies a internet. Molts altres van ser torturats, violats i assassinats en presons com la d'Evin, "l'Abu Graib iranià", només per haver preguntat: "¿On és el meu vot?".

L'important paper d'internet en laprimavera àrab està en l'origen d'El paraíso de Zahra, que adopta el nom delcementiri de Teheran i va néixer a la xarxa, traduït a 13 idiomes, abans de saltar al paper enriquit amb valuosos extres informatius. "Internet és una via d'escapament. Va fer possible les revoltes als països àrabs, on funciona com un pulmó per comunicar-se amb el món", recalquen els dos artistes.

'Armat' amb iPhone

De fet, el còmic es construeix com si el narrés en el seu bloc el germà del jove desaparegut, sempre armat amb el seu iPhone. "Moltes vinyetes estan tretes de fotos i vídeos de gent que va exercir de periodista en les protestes i que vam reunir gràcies a amics i familiars. Així, molta gent dibuixada és real", apunta Khalil. "Vam reunir la trista realitat de l'Iran, però el poble, amb el seu coratge i la seva valentia en la lluita contra la tirania i la dictadura són en part autors de la història".

Notícies relacionades

Com ser dona al Iemen i mantenir espais de llibertat

La màgia de les 'Mil i una nits' en un món immund

Amir, avui activista pro drets humans, tenia 12 anys quan la seva família es va exiliar als Estats Units, el 1979, quan la República Islàmica, "que no és ni islàmica ni república", va enderrocar el xa. Des d'aleshores, "el règim viola diàriament elsdrets humans dels presos polítics i nega que hi hagi desapareguts en les seves presons", denuncien.

"No es tracta només de reclamar llibertat, sinó també la dignitat de la gent». Per això consideren important "la lluita per la dignitat" del moviment dels indignats a Espanya, "que lideren una revolució que pot contagiar-se a tot el món". I són optimistes davant "l'esperit de resistència de dones i joves" i "la força de la cultura iraniana, capaç de renéixer".