Mojinos Escozíos i els seus amics canten a duo

SentirPau Donéscantant que li «havia pegado la chica 200 millones de ladillas»; aDavid de María, «déjame que te acaricie el chow chow»,i aKing África,«me juego los dedos chicos de la mano que esta no va a ser la canción del verano» són algunes de les curiositats de l'últim atreviment de Mojinos Escozíos: el discMená Chatruá, ple de col·laboracions d'allò més variades. N'hi ha algunes que, encara que òbvies, no perden el seu mèrit, com la de Pimpinela rematant aquella altra lletra que diu «llévate los niños, llévate el gato... la moto, pero yo te pido, por lo que más quieras, que no te lleves los discos de Pimpinela». «¡Però és que ambJoaquín Galán[el germà del duo que sempre estan barallats] hi tinc contacte cada setmana!», explicaMiguel Ángel Rodríguez,més conegut comel Sevilla.

«Vam conèixer primer el seu representant, que ens va explicar que gairebé van perdre un avió quan van venir a Barcelona i després de veure'ns actuar a TV-3 van anar directes a comprar el nostre disc -prossegueix el cantant-. I pensar que quan el 2002 van treure aquesta cançó,Ábreme la puerta, la gent es creia que ens ficàvem amb Pimpinela... Quina allau de crítiques vam rebre!».

Notícies relacionades

Nicky Jam, Arcángel i Luis Fonsi omplen d’èxits l’Energy Fest

Un temps de silencis i renúncies

ACABAR AMB LES CRÍTIQUES / En realitat, assegura que aquest disc l'està ajudant a desmentir diverses suposades animadversions. «Amb Mago de Öz es va dir que no ens suportàvem i que ells ens criticaven, però res d'això». La prova és la seva col·laboració aMi jefe. «I el mateix es va dir amb No me pises que llevo chanclas, quan se'ns acusava de copiar-los: ells van ser pioners a barrejar música i humor, i cantar en andalús una cosa que no era flamenca». Ara, amb el seu exlíder,Pepe Begines,entonen Ueohh.

Mojinos Escozíos aprofiten aquest treball, el número 13 de la seva discografia, per «reivindicar» el lloc que diuen que es mereixen en el món del rock. «La premsa especialitzada no ens ha fet mai cas i s'ha posat les mans al cap amb aquest àlbum. I cert diari va arribar a dir del discTributo a Miguel Ríosque 'l'únic' que li havia agradat, 'i no és ironia', assegurava amb aquestes feridores paraules, era la nostra versió». Per cert, al rocker de Granada l'han posat a cantar «l'ara políticament incorrectaNo se puede fumá». I aRosendo,Burlando la ley. I encara hi ha més noms a ressaltar: ambCarlos Segarra(de Los Rebeldes) recuperenJerónima,i ambAriel Rot iMelendi, Al carajo. Però si hi ha «untrieto» queel Sevillasap que cridarà l'atenció és el d'EdurneiDavid Summers,aQué güeno que estoy, que acaba amb la seva excompanya deMira quién bailadeixant-li anar «qué güeno que estás» i ell replicant-li «gracias, Edurne, ya lo sabía» sense parar. El programa de televisió, admet, li va aportar una popularitat insospitada, «sobretot entre un públic, de senyores que no em coneixien». «Ara em fa més por aturar-me en una àrea de servei i trobar-me amb un autobús de l'Imserso que anar a un institut», diu, entre rialles.