Luthea Salom: «Lou Reed m'escolta al seu iPod»

-Situem-nos: va néixer a Barcelona, ha viscut al Canadà i Londres, està instal·lada a Nova York...

-Vaig néixer aquí. Els meus pares són catalans, però quan tenia pocs mesos em van dur a Fredericton, al Canadà. Vaig créixer allà en anglès. Després vaig estar a Anglaterra, vaig tornar a viure a Barcelona dels 10 als 17 anys, i d'aquí a Nova York. El meu nom és Lucía escrit a l'anglesa; així no el pronuncien com si fos italià, i el meu cognom és mallorquí.

-Nova York, ¿és un bon lloc per desenvolupar una carrera?

-Doncs no, és molt difícil, perquè hi ha moltes sales on actuar, però també molts grups. Vénen de tot arreu per triomfar i la gent està una mica saturada. Però ja fa 10 anys que hi sóc. Hi ha molt tràfic d'idees i això és positiu per a la creació. Allà tothom és músic, artista, actor…

-Va tenir Jane Scarpantoni com a violoncel·lista fins que Lou Reed se la va endur…

-Bé, no va ser ben bé així; ella va treballar amb mi en el primer disc,Out of without(2001), perquè estava lliure, res més. Va ser Jane qui em va dir que Lou Reed tenia el meu disc al seu iPod. Al principi vaig pensar que era una broma, però després vaig parlar amb ell i em va confirmar que l'escoltava al cotxe quan anava de gira.

-Es va obrir pas com a cantautora rockera, però Kick in the headsona més folk i minimalista.

-Sí, perquè el vaig gravar aquí, a Sabadell, amb el productor Valentí Adell, amb qui vaig fer anteriormentRebel rebel, de David Bowie. Gràcies a aquesta versió, el meu anterior disc,Sunbeam surrounded by winter, va agafar embranzida, i vaig pensar que era bona idea tornar a treballar amb ell. Crec que em defenso millor en el format acústic, transmeto millor les melodies i les lletres. Ara no m'interessa la producció rock.

El nou disc té menys instruments. A Europa es porten les cançons bastant despullades.

-¿Un disc més europeu?

-Crec i espero que sí. M'agrada el que es fa aquí, i a França: Nouvelle Vague, Olivia Ruiz… També la gent que surt d'Escandinàvia, Gran Bretanya… El que es fa ara als Estats Units és més convencional,

-¿Tot? Hi ha coses amb el folk alternatiu...

-Però no m'identifico amb el neocountry. Els discos anteriors els vaig gravar amb Malcolm Burn, que havia produït Emmylou Harris, i tenien un so molt dens: tot estava encapsulat, no es distingien els instruments.

-Ha telonejat Emmylou Harris...

-I Alanis Morissette, Norah Jones... L'estil d'Emmylou és diferent del meu. Vaig compondre un parell de cançons per a ella, però em va dir que, tot i que li agradaven, no es veia cantant-les. He estat a casa seva; la té plena de gossos, els recull al carrer…

Notícies relacionades

Zoé, rock d'estadis envasat en un club

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

-I ara toca més guitarres acústiques… i ukelele.

-En quatre cançons. Actuo amb dos músics i cada un toca diversos instruments: un toca la guitarra i, a la vegada, unes percussions amb els peus, després es passa al xilòfon… També hi ha teclats, melòdica,kazoo, raspall d'ungles, culleres... És un format arriscat, però ho he provat als Estats Units... i funciona.