Viatge cap a l'abisme

La confiança que Juan Echanove té en Calixto Bieito és il·limitada. Absolutament. «Mai m'hauria atrevit a fer aquest espectacle sense Calixto». Ho va dir ahir amb una inapel·lable rotunditat en la presentació de Desaparecer, el poema concert a partir de textos d'Edgar Allan Poe amb què el director de Miranda de Ebro tanca la seva etapa d'11 anys al capdavant del teatre Romea. La peça s'estrena avui dins del Grec i estarà en cartell fins al dia 31. Echanove comparteix escenari amb la cantautora indie mallorquina, de pare macedoni, Maika Makovski. També són seves les 10 cançons originals d'un espectacle sense concessions.

Aquesta confiança de la qual va parlar ahir Echanove és bidireccional. Perquè Bieito actua de la mateixa manera amb l'actor, a qui ja va sotmetre a un tour de force considerable en l'elogiada versió teatral de Plataforma, la novel·la de Michel Houellebecq. El seu retrobament estava previst, en principi, al voltant dels assajos de Montaigne. Bieito fins i tot li va fer arribar a l'actor el tom amb 1.000 pàgines de l'insigne pensador francès del segle XVI.

«És un material tan vast que resultava impossible de fer en menys de quatre o cinc mesos», va reconèixer ahir Bieito. Echanove va respirar. Poe va agafar llavors el relleu de Montaigne. «Vaig tornar a rememorar la meva adolescència en una relectura de la càrrega romàntica, abismal, d'un verdader poeta de vida complicada», va afegir. Però Bieito no només rellegia Poe, també tenia al cap un altre intel·lectual de perfil maleït: l'autor suís Robert Walser (1878-1956). «Un dia va decidir desaparèixer i es va tancar en un manicomi, el monestir de la modernitat, segons Elias Canetti. Walser va morir al desplomar-se sobre la neu en una de les seves passejades». Va ser el dia de Nadal del 1956. Aquesta idea de desaparèixer -«qui no l'ha tingut alguna vegada», es va preguntar ahir el director- flota sobre el muntatge.

A més d'un poema fonamental de Poe, El corb, Desaparecer es nodreix de dues narracions curtes com El gat i El dimoni de la perversitat. «Juan fa el trajecte de Walser a Poe en aquest poema concert a la boira. Ell és, com diria Vila-Matas, un explorador de l'abisme i pocs professionals poden assumir aquest risc», va sentenciar el director.

Voluntat de commoure

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

En un espectacle contra els elements, com el va definir Echanove, el repte no és provocar la por, sinó «la voluntat profunda de tornar a commoure», va dir l'intèrpret. «Mai m'hauria tornat a ficar en els mons de la perversitat sense Calixto», va insistir. «I per entrar en Poe s'ha de reconèixer l'esperit de perversitat que hi ha en un mateix, passar aquesta prima línia vermella que ens porta al costat més fosc de l'ànima. I no és gratis fer-ho cada nit», va advertir.

Echanove no travessa sol aquesta línia i ho fa amb la música de Maika Makovski, que va definir com de «gran bellesa i sensació de buit». La cantant també va rebre un regal de Bieito, el seu més lleuger que el de Montaigne, amb els textos de Poe. Després va compondre 10 cançons en només 30 dies. «Ho vaig fer al piano en lloc de la guitarra com és costum en mi. I qualsevol idea es convertia en cançó, cosa que va donar espontaneïtat», va dir. «Ella viu en un estat d'inspiració permanent», va recalcar Bieito sobre la seva nova companya en un viatge a l'abisme.