Montserrat Roig, als 20 anys de la seva mort

Si el so de la gaita del músic asturià Hevia, descendint des de dalt de les escales de la barcelonina plaça del Rei, obria ahir a la tarda l'homenatge a l'escriptora i periodista catalana Montserrat Roig, morta prematurament als 45 anys ara fa dues dècades, la veu i els acords de la guitarra de Paco Ibáñez van posar la pell de gallina als més de 200 assistents a l'acte en un emotiu doble colofó. Primer amb la seva míticaComo tú, que va fer pensar en la grandesa d'aquella «pedra petita», aquell «còdol humil», amb un somriure d'«esperança» que mirava a la seva esquena gràcies a la foto de Pilar Aymerich que presidia l'escenari. I, després, acompanyat per Marina Rossell, entonant els versos del poemaMorir a Ravensbrück, escrit per la mateixa Roig: «El camp era un glop de nit / Al nord fum, vers el sud cendres. / Així jo no vull morir / lluny els cels i les arbredes.

ELS MALSONS / Autora d'Els catalans als camps nazis(premi Serra d'Or 1978), el seu treball és una obra de referència encara avui, més de 30 anys després que acceptés el monumental encàrrec de l'historiador Josep Benet per recuperar la veu i la memòria dels republicans catalans que van patir la barbàrie de l'Holocaust. El dramaturg Josep M. Benet i Jornet la va recordar ahir com una noia «àvida de coneixements, àvida d'estar enmig de la tempesta, d'experimentar què era aquest món» i transmetre-ho», malgrat «els malsons que la van acorralar» mentre l'escrivia. D'aquí ve l'organització de l'homenatge, a càrrec de l'Amical del camp de concentració de Ravensbrück, amb una de les seves més emblemàtiques supervivents, Neus Català, que, asseguda a primera fila, al costat de la gairebé centenària mare de Roig, Albina Fransitorra, va voler improvisar unes paraules per glossar «la bondat, l'alegria i la intel·ligència» de l'autora d'El temps de les cireres.

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

Un darrere l'altre, a més a més del seu fill Roger Sampere, amics i cares conegudes de la cultura, entre elles, el seu editor Josep Maria Castellet, l'actriu Mercè Sampietro, les escriptores Carme Riera i Dolors Oller, a part de Marina Rossell i Paco Ibáñez, van recordar «una gran periodista que va lluitar contra la injustícia des de postures d'esquerra i feministes i que a més a més estimava la gent» -en paraules de la fotògrafa Pilar Aymerich-,

l'obra de la qual va ser un «exemple de lluita per la democràcia i contra el feixisme i el franquisme» -va apuntar Anna Sallés, copresidenta de l'Amical-, i la dona que, va dir Montserrat Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones, «va oposar la paraula a l'opressió, la barbàrie i la discriminació amb mirada crítica i voluntat reivindicativa» i «va lluitar contra l'oblit». Una veu, la seva, que segueix desafiant l'oblit.