Murakami, indignat

Els japonesos saben que res és permanent. Que les flors de cirerer de la primavera es mareceixen, les cuques de llum de l'estiu s'apaguen i les fulles grogues de la tardor cauen. És el concepte delmujô, va explicar ahir l'escriptor Haruki Murakami. Això els porta a «una espècie de resignació». A sobreposar-se. «Els japonesos -va afegir el novel·lista- som un poble que no ens enfadem mai massa». Aquesta actitud els permet a suportar proves com la de l'últim tsunami. «No ens podem queixar que la terra hagi tremolat una mica». És així. Però, segons Murakami, el desastre nuclear de Fukushima, la irresponsabilitat de construir plantes nuclears en zones sísmiques, ja és massa fins i tot per a la paciència nipona: «En aquesta ocasió, suposo que fins i tot els ciutadans japonesos ens enfadarem de veritat». Ell, almenys, ho està. Molt. I ahir ho va deixar clar en la recepció del Premi Internacional Catalunya de mans del president de la Generalitat, Artur Mas.

«En el cenotafi del monument a les víctimes d'Hiroshima hi ha gravades aquestes paraules:Descanseu en pau, que l'error no es repetirà. Són una paraules meravelloses». Reconeixen que els seus avantpassats «van ser a la vegada víctimes i botxins». Però els japonesos aquesta vegada han comès l'error ells sols: «Hem destruït la nostra pròpia vida (...) Hauríem d'haver seguit dient no a l'energia nuclear».

¿El seu pecat? La «eficiència» que les companyies elèctriques van vendre, sense «prendre's seriosament» el risc sísmic. L'eficiència fàcil que els ciutadans van comprar «animats pel ràpid creixement econòmic», fins al punt de condemnar com a «somiadors poc realistes» els antinuclears en lloc de buscar alternatives, cosa que «hauria sigut la manera d'assumir una responsabilitat col·lectiva amb les víctimes d'Hiroshima i Nagasaki».

I els reactors de Fukushima van fallar, «com si algú hagués obert la porta de l'infern». Els edificis i carreteres es reconstruiran, però el més dificíl, considera Murakami, serà «la regeneració ètica». Convertir-se en somiadors poc realistes. Els escriptors hi tindran alguna cosa a dir. De moment, ell va començar cedint els 80.000 euros del premi a les víctimes del desastre.

Mas i l'ancià incendiari

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

El novel·lista va ser clar i directe, amb un sol moment de debilitat, quan va recordar que Barcelona és l'únic lloc del món on les seves lectores no es conformen amb una firma i volen petons. Les narracions al·legòriques aquesta vegada van anar a càrrec dels seus amfitrions. Xavier Rubert de Ventós li va explicar (bé, Murakami va oblidar els auriculars) tres contes sobre una rateta de laboratori, l'indi del Zinacantan i el barceloní provincià.

Artur Mas, que va qualificar d'«excessivament severa» la crítica de Murakami a un país que ha sabut reaccionar de manera «admirable», va recordar el conte japonès del segle XIX en què un home gran i savi incendia els arrossars d'un poblet costaner, fent que els seus veïns fugin muntanya amunt i se salvin sense adonar-se d'un tsunami. «Allò que a tots els va semblar una barbaritat va salvar el seu poble», va concloure el president. ¿En què i qui devia estar pensant?