teatre

El Lliure ofereix un 'reality show' amb un actor suïcida

Monty Python i Buster Keaton inspiren una reflexió sobre art i entreteniment

La comèdia 'The art of entertainment', de Jan Lauwers, es veurà avui i demà a Montjuïc

La presentadora del ’reality’ (Viviane de Muynck) i la nòvia (Grace Ellen Barkey) del protagonista, de blanc.

La presentadora del ’reality’ (Viviane de Muynck) i la nòvia (Grace Ellen Barkey) del protagonista, de blanc. / MAARTEN VANDEN ABEELE

2
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

Artistes que s'acosten a l'excel·lència i que ens ensenyen que no hi ha fronteres en un escenari perquè hi poden conviure les arts plàstiques, la literatura, la música i la pintura. Aquest és el manament que ha presidit la programació internacional d'Àlex Rigola durant la seva direcció del Lliure. Una oferta forana que es tanca aquest cap de setmana amb un d'aquells creadors majúsculs: el belga Jan Lauwers i la seva Needcompany. A les seves tres històries d'un univers hipnòtic (Isabella's room, The lobster shopiThe deer house) ja vistes al Lliure sota el mandat Rigola les seguirà avui i demà una altra de no menys ambiciosa:The art of entertainment. Un format de comèdia negra per emprendre una reflexió sobre l'art i/o l'entreteniment.

Lauwers va explicar ahir que la peça ha experimentat importants mutacions des que la va concebre per ser interpretada per Martin Wuttke, Adolf Hitler aMalditos bastardos, de Quentin Tarantino. El director de la petita Needcompany era, a més, artista convidat del Burgtheater de Viena, la companyia estable més gran d'Europa, amb 140 actors en nòmina. La unió entre dos mons tan oposats no va acabar de funcionar. «Dels cinc actors que vaig escollir del Burgtheagter, quatre se'n van anar durant els assajos», va dir el director d'Anvers amb mig somriure.

Tampoc hi va haver amb Wuttke la química que calia. Lauwers defineixThe art of entertainment com un «metafòric autoretrat» en què va recollir totes les seves idees sobre l'art i l'entreteniment en un món «ple de cinisme». La història explica amb un protagonista, un actor, que es vol suïcidar perquè ha perdut un dels seus instruments de treball: la memòria. «Martin va creure que l'estava descrivint a ell amb un personatge massa obscur. No era així, perquè ja dic que és un autoretrat metafòric. A més ell passava per un moment personal baix per la mort d'un amic».

AUDIÈNCIA MUNDIAL / Wuttke es va quedar a casa i un altre actor enorme, Dirk Roofthooft, ocupa ara el seu lloc. «A Barcelona gairebé serà la seva estrena», va afirmar el director. Roofthooft és aquest actor que decideix suïcidar-se en directe en un reality showd'audiència mundial. És un programa de cuina, on es trobarà, per exemple, amb un xef, la presentadora, un metge que controlarà el suïcidi i la seva nòvia infidel. I no faltaran altres paios grotescos que apareixeran en una història amb un humor inspirat en Buster Keaton i Monty Python.

Notícies relacionades

«És l'obra més lliure que he fet», va dir Lauwers. I això que queda confirmat pel fet que l'actor protagonista, Roofthooft, pot saltar-se el text i «fer el que vulgui», perquè l'obra està escrita d'una forma que permet aquesta llicència. La missió de la resta d'intèrprets, explica el director, és conduir-lo de manera que el públic pugui entendre una reflexió amanida amb danses i música en directe.

L'humor acompanya la reflexió d'un Lauwers que parla amb enyorança, en aquesta època de la velocitat i de l'artificialitat, d'aquells temps en què Miquel Àngel treballava amb lentitud el marbre per ferLa Pietat.