Mathias Enard: «Bin Laden serà una icona de samarreta»

La nova novel·la de l'escriptor, establert a Barcelona i expert en el món àrab, és un exquisit conte oriental que recrea un apòcrif projecte de Miquel Àngel, segons el qual el 1506 el sultà otomà Beyazid va proposar a l'artista construir un pont que unís les dues ribes de la Banya d'Or de Constantinoble. Enard hi insufla màgia.

-Més que una novel·la, la seva és una peça d'orfebreria.

-Assumeixo que és un llibre manierista, com ho era Miquel Àngel. Sóc una nul·litat per al dibuix però sempre m'ha fascinat com es pot fer una figura amb dos o tres traços. Voldria que la novel·la fos com un quadern d'esbossos.

-¿Hi ha una base real en aquesta història?

-Vaig trobar a penes un rastre per atzar fa uns anys en la immensa biblioteca de Vil·la Mèdici a Roma. Giorgio Vassari, en la seva biografia de Miquel Àngel, dedica al projecte només una línia i Ascanio Condivi, que va ser deixeble de l'artista, tres més. Em vaig quedar molt sorprès perquè creia haver estudiat a fons les relacions entre Orient i Occident i mai havia sentit parlar d'aquest pont. A poc a poc, vaig decidir que havia d'explicar aquesta història.

-En la seva novel·la, Miquel Àngel viatja a Constantinoble. ¿Això va passar realment?

-Els historiadors creuen que és improbable perquè si no hi hauria fonts que ho demostressin. Però això no elimina els caps que encara hi ha per lligar. Un dels seus sonets, per exemple, porta la firmaMichelangelo in Turchia. Curiós.

-La imatge del pont construït entre Orient i Occident és un símbol molt potent.

-Al principi em va semblar massa òbvia i volia enviar Miquel Àngel a construir la cúpula d'una mesquita, o presentar-li Siman, que va ser el gran arquitecte otomà de l'època. Però finalment se'm va imposar el pont i vaig decidir escriure aquest llibre una mica estrany en què el que passa és mentida encara que la ciutat sigui minuciosament real.

-És curiós que reivindiqui la realitat en una narració que sembla com de Les mil i una nits, màxim exponent de la fantasia.

-És un llibre que s'inscriu en l'orientalisme.

-¿I aquest concepte no és una mica passat de moda?

-Sí, perquè durant molt temps l'orientalisme va estar lligat al colonialisme. Però pel camí va aconseguir acostar-nos al món musulmà. Hauríem de reivindicar-lo, no pas liquidar-lo i ja està.

-La conclusió del llibre no és esperançadora. Tot i l'apreci mutu, l'artista occidental i el poeta oriental no aconsegueixen entendre's.

-És un reflex del que passa avui entre Orient i Occident. Estic convençut, però, que tot i la dificultat de les nostres relacions encara hi ha esperances d'acostament entre el nord i el sud del Mediterrani. Quatre mesos després que acabés la novel·la van començar a produir-se les revolucions antiautoritàries en un món àrab que fins llavors havíem contemplat com una cosa inamovible.

-¿Aquest seria el missatge del llibre?

-No conté cap missatge ni ensenyances, però sí preguntes. ¿Val la pena seguir considerant-nos fortaleses inexpugnables i tancades davant dels que vénen de fora? ¿No hauríem d'acceptar simplement que fins i tot dins d'Europa hi ha hagut experiències totalment diferents com l'islam als Balcans, l'imperi turc davant de Viena i els àrabs a Espanya?

-També vam ser musulmans.

-Això mateix. No és una experiència estranya. Ens hem explicat aquesta història com si els àrabs no haguessin deixat empremta a Espanya després de 400 anys.

-¿Bin Laden és l'últim mite d'Orient per a Occident?

-Crec que encara no podem parlar objectivament del projecte polític de Bin Laden, perquè a l'haver-se sustentat en la violència extrema és molt difícil aconseguir entendre'l d'una manera freda i objectiva. Així que l'única imatge amb què podem representar-lo és com a encarnació del mal.

-¿I la seva mort ha destruït aquesta imatge o l'ha magnificat?

-De moment, els Estats Units han solucionat el problema a cop de terrorisme d'Estat en un país que no és el seu. Crec que això planteja problemes ètics i de dret.

-¿Un judici hauria canviat les coses?

Notícies relacionades

Una veu icònica de la cançó italiana i autor de ‘Sapore di mare’

Ouineta, un talent exagerat (i verificat)

-No ho sé. Crec que aquesta mort no tindrà conseqüències, ni tan sols negatives. Bin Laden vivia tancat feia anys per motius de seguretat i no interactuava amb ningú, ni amb Al-Qaida, que té un funcionament de xarxa en què els grups no depenen els uns dels altres.

-¿Caurà en l'oblit, per tant?-Ja estava oblidat. Encara que la seva mort ha fet renéixer el seu record. En el futur veig Bin Laden transformar-se en una icona de samarreta. Cosa que també convertirà en un clixé el seu pensament polític, que hauríem d'analitzar.